Josep Palau i Fabre

Va néixer a Oriola el maig de 1921. És periodista i advocat, i ha estat corresponsal de La Vanguardia, crític a Las Provincias i director de Radio Mediterráneo. El 1946, amb altres joves periodistes, va fundar Triunfo, setmanari cinematogràfic que el 1962 va passar a ser una revista d’informació general. El 1955, a petició de Bardem, es va fer càrrec de la revista cinematogràfica Objetivo, que poc després va ser suspesa. El 1957 va fundar la revista teatral Primer Acto i el 1962, Nuestro Cine. El 1972, sobre un projecte de Chumy Chúmez, va fundar el setmanari d’humor Hermano Lobo i el 1974, la revista mensual Tiempo de Historia. Amb Triunfo, durant la dictadura, va aconseguir un reconeixement social amplíssim al mateix temps que patia una repressió censora ferotge. El 1971 i el 1975 la revista va ser sancionada amb dues suspensions de quatre mesos cadascuna. Finalment, el 1976 semblava arribar la normalitat. El 1982, ara fa trenta anys, Triunfo va deixar de publicar-se definitivament.

Siscu Baiges

Periodista, membre de SICOM.

Luz Saavedra

Representant de Metges Sense Fronteres.

Elvira Posada

Advocada, membre d’ACPC i ACPDDH.

Ramon Roca

Coordinador de la Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona.

Jordi Petit

President honorari de la Coordinadora Gai-Lesbiana.

Pilar Rebaque

Advocada especialitzada en dret de família.

Joan Carles Moya

Advocat, membre de la Coordinadora Gai-Lesbiana.

Olga Viñuales

Antropòloga.

Yliana Sánchez

Directora de la revista cientificomèdica BSTC. Vicepresidenta del CTC.

Xavier Arbós

Catedràtic de dret constitucional de la UdG (Girona).

Lluís Cabré

Cap de l’UCI de l’Hospital de Barcelona.

Hernán Hormazábal

Catedràtic de dret penal de la UdG (Girona).

Aurora Bau

Membre de l’Associació Dret a Morir Dignament.

Eduardo Rojo Torrecilla

Catedràtic de dret laboral de la UdG (Girona).

Ramón Paniagua

Catedràtic de dret internacional de la UdG (Girona).

Alfonso Salomón

Professor de ciències socials (Guinea Equatorial).

José Ángel Ezcurra

Va néixer a Oriola el maig de 1921. És periodista i advocat, i ha estat corresponsal de La Vanguardia, crític a Las Provincias i director de Radio Mediterráneo. El 1946, amb altres joves periodistes, va fundar Triunfo, setmanari cinematogràfic que el 1962 va passar a ser una revista d’informació general. El 1955, a petició de Bardem, es va fer càrrec de la revista cinematogràfica Objetivo, que poc després va ser suspesa. El 1957 va fundar la revista teatral Primer Acto i el 1962, Nuestro Cine. El 1972, sobre un projecte de Chumy Chúmez, va fundar el setmanari d’humor Hermano Lobo i el 1974, la revista mensual Tiempo de Historia. Amb Triunfo, durant la dictadura, va aconseguir un reconeixement social amplíssim al mateix temps que patia una repressió censora ferotge. El 1971 i el 1975 la revista va ser sancionada amb dues suspensions de quatre mesos cadascuna. Finalment, el 1976 semblava arribar la normalitat. El 1982, ara fa trenta anys, Triunfo va deixar de publicar-se definitivament.

Ramón Chao

Va néixer a Vilalba (Lugo) el 21 de juliol de 1935, però des de 1955 viu a París. A més de ser un pianista excel·lent és el redactor en cap de Radio France Internationale (secció de llengües ibèriques), creador del prestigiós Premi Juan Rulfo i col·laborador de Le Monde Diplomatique. Va fer treballs periodístics esplèndids a la revista Triunfo i és crític literari a Le Monde des de 1992. També és autor de diversos llibres: Georges Brassens (1973), Guía secreta de París (1975), El lago de Como (1983), Palabras en el tiempo de Alejo Carpentier (1984), Un posible Onetti (1994), Un tren de hielo y fuego: Mano Negra en Colombia (1994) i Prisciliano de Compostela (1999), entre molts altres.

L’any 2002, publica un llibre sobre la Bella Otero (La passion de Caroline Otero: roman) i prepara dos llibres: l’un, sobre l’obra de Miquel Barceló i l’altre, sobre J. L. Borges, amb Ignacio Ramonet. És el creador de la fundació Fonda Chao. Entre altres premis, va rebre el nostre Premi LiberPress l’any 2001.

Javier Cercas

Va néixer a Ibahernando (Cáceres), l’any 1962. És professor de literatura espanyola a la Facultat de Lletres de la UdG, i ha treballat també a la Universitat d’Illinois, a Urbana (Estats Units). És autor d’El móvil (1987), El inquilino (1989), El vientre de la ballena (1997), Una buena temporada (1998), Relatos reales (2000), La obra literaria de Gonzalo Suárez (1993) i Soldados de Salamina (2001). Col·labora habitualment amb l’edició catalana d’El País.

Angel Montoto

Va néixer a la ciutat de Maó el 4 d’octubre de 1948. És periodista i advocat. Va iniciar-se com a redactor d’internacional al setmanari Mundo i al diari La Prensa. Va ser ajudant de H. M. Enzensberger en la pel·lícula Buenaventura Durruti, anarquista, basada en la novel·la El corto verano de la anarquía. Ha treballat i col·laborat en diverses publicacions com: Sábado Gráfico, Die Weltwoche, Gaceta Ilustrada, El Periódico, Interviú, Ajoblanco, Man, Class o Woman. Ha estat director dels setmanaris Bazaar, Siesta, Actual i Menorca Gráfica i codirector d’Interviú. Ha estat director i guionista del llargmetratge Menorca: un continente i guionista per TVE de Delitos de Estado. Ha publicat també diversos llibres: Blanco (1982), Menorca mía (1985), Bangkok (1991) o L’Espagne (1992).

Ryszard Kapuscinski

Periodista i escriptor.

Ramon Lobo

Escriptor i periodista d’El País.

Bru Rovira

Periodista del diari La Vanguardia.

Gervasio Sánchez

Periodista i fotògraf.