Martirio (María Isabel Quiñones Gutiérrez) va néixer a Huelva. Va iniciar la seva carrera als anys setanta amb el grup Jarcha, una banda molt important durant la transició democràtica. Després, va formar part del grup Veneno, amb Kiko Veneno i els integrants de Pata Negra: Raimundo i Rafael Amador. El 1986 va començar a treballar en solitari amb el nom artístic i el personatge de Martirio, sortint als escenaris amb ulleres de sol i pinta (peineta), per la qual cosa es va convertir en un dels artistes més originals del panorama musical espanyol dels anys vuitanta.
La seva música és un pont entre les cultures; fusiona cobla andalusa, flamenc, bolero, tango, rock, etc. També ha treballat al teatre, a la televisió i al cinema (Belmonte, de Juan Sebastián Bollaín; Más allá del jardín, de Pedro Olea; Iris, de Rosa Vergés). Ha col·laborat amb molts artistes: Maria del Mar Bonet, Compay Segundo, Chavela Vargas, Carlos Cano, Pedro Guerra, Luis Pastor, Miguel Gil, Alberto Cortez i Miguel Poveda, entre d’altres.
Dels seus àlbums, en destaquen títols com ara Acoplados (2004), Coplas de madrugá (1997), Flor de piel (1999), Mucho corazón (2001), Primavera en Nueva York (2006), El aire que te rodea (2011), De un mundo raro. Cantes por Chavela (2013). Ha rebut el Premi de la Música 2004, la Medalla d’Or de la Junta d’Andalusia i el Premi Internacional Cubadisco (2010). Ha estat nomenada filla adoptiva de San Juan de Puerto Rico.
Rep el Premi LiberPress 2015 Cançó per la seva implicació en la música popular des d’una vessant autèntica, oberta, innovadora, acostada al poble i a la gent obrera i humil, sense entrar en el mercat del folklore institucional; per la seva tasca d’obrir mons, de construir ponts entre les cultures més autèntiques i menys comercials de la cançó, i per la seva lluita musical solitària i solidària.