Maria Farantouri, cantant i activista política i cultural, va néixer a Atenes el 28 de novembre de 1947. El seu inici en la cançó va ser durant l’adolescència, quan va participar en el cor de The Society of Friends of the Greek Music, on va comprendre que el cant es convertiria en el seu camí i la seva vida. Els primers passos com a solista, gràcies a la seva rica veu de contralt, els va fer al costat de molts artistes joves que aspiraven a fer reviure la música grega. Destaca la seva relació amb el compositor Mikis Theodorakis, que va voler que treballessin junts.
Aviat, la veu de Maria Farantouri es va sentir en tots els esdeveniments polítics i socials importants. Durant la dictadura militar (1967-1974), es va mostrar activista i rebel personalment i artísticament, i va gravar cançons protesta a l’exili. Ha cantat poemes de Federico García Lorca, Neruda i Víctor Jara, i ha gravat en espanyol «Hasta siempre, comandante». També és notable el seu cicle sobre Mauthausen. El treball de Theodorakis The Hostage es va representar en totes les manifestacions de pau, i Maria va fer la cançó «The Laughing Boy», coneguda a tot Grècia i, finalment, al món. Ha cantat al costat del cantant català Josep Tero, i va ser membre del Parlament grec entre 1989 i 1993, com a representant del Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK).
Maria Farantouri rep el Premi LiberPress Cançó 2017 per la seva veu tendra, militant i compromesa amb la cançó social i de protesta grega, que ha denunciat la dictadura del seu país, els totalitarismes polítics, el reaccionarisme i la repressió, ha barrejat la contundència de la denúncia amb la bellesa de la poesia i ha participat activament en la lluita per la consecució de la democràcia, les llibertats i el respecte als drets humans.