Tornar a l'inici

LiberPress 2005

Els premis, organitzats per l’Associació LiberPress, tenen com a objectiu obrir un espai de debat sobre el paper dels mitjans de comunicació dins la societat, i premiar els personatges d’àmbit mundial, especialment periodistes, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària.

A continuació es mostren els guanyadors de les categories LiberPress, Associació i cinema de l’any 2005.

Guanyadors LiberPress 2005

Activitats paral·leles – Conferències realitzades

Bòsnia, deu anys després

Gervasio Sánchez

És corresponsal i fotògraf de guerra.

 

Boban Minic

Periodista bosnià.

L’emigració: ahir i avui

Paco Candel

És escriptor.

 

Margarita García O’Meany

És directora de la Fundació Paco Candel.

 

Karim Sabni

És responsable de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT).

Mediterrània, realitat geopolítica o línia de fractura

Xavier Batalla

Va néixer a Barcelona l’any 1948. És corresponsal diplomàtic del diari La Vanguardia, director adjunt de Vanguardia Dossier i membre del consell científic del Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales. És llicenciat en periodisme i en filosofia i lletres.

La seva trajectòria professional com a periodista va començar l’any 1972 a El Correo Catalán, del qual va ser cap de la secció d’internacional. L’any 1977 es va incorporar al Diario de Barcelona com a redactor en cap i dos anys després va ser nomenat subdirector.

Des de 1986 fins a 1989 va ser corresponsal de La Vanguardia a Londres. Actualment n’és corresponsal diplomàtic, càrrec des del qual ha cobert informativament, entre altres esdeveniments, les primeres eleccions multipartidistes en els països de l’antic bloc comunista, la transició a la democràcia de Sud-àfrica i l’assassinat del primer ministre israelià Yitzhak Rabin.

Ha publicat Afganistán. La guerra del siglo XXI (2002), basat en les cròniques «Diario del conflicto», publicades a La Vanguardia i per les quals va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme 2001, i ¿Por qué Irak? (2003).

 

Ali Lmrabet

Va néixer el 1959 en una família molt senzilla del nord del Marroc i és el més gran de catorze germans. Va començar a escriure a Le Quotidien du Maroc. L’any 1997 treballava per al setmanari La Vie Economique. Després va ser redactor en cap del setmanari Le Journal. Va ser l’autor de la primera entrevista realitzada en un país àrab a un primer ministre israelià, Netanyahu (1998). També va entrevistar Malika Ufkir, la filla del coronel que va donar el cop d’Estat contra Hassan II l’any 1972. L’11 de març de 2000 va fundar la revista Demain, que poc després va tancar el govern socialista de Yusufi. Lmrabet va persistir i va obrir Demain Magazine. La plantilla la formaven ell i dos caricaturistes i la revista s’editava en blanc i negre. També va crear el primer setmanari satíric francòfon del país, semblant a Hermano Lobo: Doumane. El 21 de maig de 2003, Lmrabet va ser enviat a la presó de Salé, a Rabat, per un presumpte delicte d’«ultratge al rei i ofensa a la monarquia i a la integritat territorial del Marroc». Va ser condemnat a tres anys de presó i les seves publicacions, Doumane en àrab i Demain Magazine en francès, van ser tancades.

Va estar a la presó fins al 7 de gener de 2004, data en la qual el Govern marroquí es va veure pressionat a indultar-lo. És col·laborador d’El Mundo, delegat de Reporters sense Fronteres al Marroc i un símbol en la lluita per la llibertat d’expressió.

Ha obtingut els premis següents: Premi 2004 Agustín Merello de la Comunicació, de l’Associació de la Premsa de Cadis; Premi Protagonistes en la categoria de Periodisme, 2003; Premi Mundo, 2003; Premi a la Llibertat d’Expressió de l’Occidente d’Astúries i l’Acadèmia de l’Humor, 2003; Premi Reporters sense Fronteres – Fundació França 2003.

 

Edina Kurtagic

Nascuda a Bòsnia l’any 1965, és casada i mare de dos fills. L’any 1988 es va llicenciar en periodisme a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Sarajevo. Abans de la guerra de Bòsnia havia col·laborat en diferents diaris i revistes a Sarajevo: Vecernje novine, Ven i d’altres. Des de l’any 1994 viu a l’Escala. Durant els anys 1994 i 1995 va col·laborar al diari El Punt.