José Fort

De mare espanyola i pare francès, antic membre de les Brigades Internacionals, va néixer el 1946. Va estudiar història i filosofia. Com a periodista ha estat corresponsal a Cuba i Llatinoamèrica, i responsable per Espanya, Portugal i Itàlia del servei internacional de L’Humanité. Entre les seves entrevistes destaquen les que va fer a Gorbatxov, Gandhi  i Fidel Castro. Ha cobert el Parlament Europeu i informacions sobre la dreta francesa, entre altres, per a L’Humanité.

Margarita Rivière

Periodista freelance llicenciada en periodisme i filosofia a la Universitat de Barcelona. Premi Espasa d’assaig el 1992 i Premi Ciutat de Barcelona de periodisme el 1983. Especialitzada en temes culturals i polítics, és col·laboradora de La Vanguardia, Qué Leer i Le Monde Diplomatique.

Com a escriptora ha publicat dotze llibres, entre els quals destaca Mujeres y hombres: la impía rebelión (1999).

Angel Montoto

Periodista, escriptor i realitzador de cinema, entre altres activitats, va néixer a Maó el 1948. Periodista des de 1968, ha estat professor d’ESADE i ajudant de realització de la pel·lícula Buenaventura Durruti, anarquista

Com a periodista la seva labor ha estat immensa, i ha ocupat tots els llocs de treball en diferents diaris, nacionals i estrangers. Ha publicat diversos llibres entre els quals destaca De guerras y otras obscenidades: crónica de mis reportajes con Xavier Miserachs (2004).

Miquel Ruiz

Gironí d’adopció nascut a Granada el 1954, és un viatger consumat i fotògraf de premsa. Va aconseguir l’exclusiva de Salvador Dalí després de la mort de Gala.

Ha col·laborat amb diversos diaris com a corresponsal gràfic i des del 1966 és col·laborador de La Vanguardia.

Cofundador de Fotògrafs per la Pau, ha cobert la guerra de Bòsnia amb reportatges excel·lents, que ha utilitzat en campanyes de solidaritat per tot l’Estat.

L’1 de novembre del 1998 va realitzar una experiència inèdita: fotografiar cada quinze minuts durant vint-i-quatre hores l’espai del pont de Ferro de Girona.

Ignacio Ramonet

Va néixer a Redondela, Pontevedra, el 1943. És doctor en semiologia i història cultural a París; professor de teoria de la comunicació de la Universitat Denis Diderot-Paris 7, i professor associat de la Universitat Carlos III de Madrid.

Ha escrit moltes obres sobre els mitjans de comunicació i sobre geopolítica, entre les quals destaca La tiranía de la comunicación (1998).

És president del directori de Le Monde diplomatique SA i director de la publicació Le Monde Diplomatique, d’aparició mensual, i de la bimensual Manière de Voir des del 1991. Destaca el seu editorial mensual a Le Monde Diplomatique.

Antonio Fraguas “Forges”

Va néixer a Madrid el 1942, té estudis d’enginyeria en telecomunicacions i ciències socials. Reconegut com un dels millors humoristes gràfics espanyols, ha dibuixat per a La Codorniz, Pueblo, Ya, Hermano Lobo, Por Favor, Arriba, Informaciones, Diario 16, El Mundo o El País, entre altres.

També ha estat director de cinema, amb pel·lícules com País, S. A. (1975) i El bengador gusticiero y su pastelera madre (1977). En televisió ha realitzat les sèries Vivir es lo que importa i 24 horas aquí. Ha col·laborat en programes de ràdio com Protagonistas, La ventana o No es un día cualquiera.

Per les seves vinyetes ha rebut, entre altres reconeixements, la Medalla d’Or al Mèrit del Treball el 2007; la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts el 2011, i el Premi Ondas Mediterráneas el 2011.

Ivana Markovíc

Va néixer a Belgrad el 1964. Té estudis d’art dramàtic de la Universitat de Belgrad. Es va graduar en periodisme a Ginebra i va arribar a Madrid el 1988 i posteriorment a Barcelona, on resideix.

Ha cobert com a corresponsal la guerra de Iugoslàvia, ha treballat per a la revista Woman i com a freelance col·labora habitualment amb El País, Maire Claire i Elle, entre altres. Ha estat corresponsal del periòdic Vecernje Novosti, de Iugoslàvia.

Angel Montoto

Periodista, escriptor i realitzador de cinema, entre altres activitats. Va néixer a Maó el 1948. És periodista des de 1968, ha estat professor d’ESADE i ajudant de realització de la pel·lícula Buenaventura Durruti, anarquista, basada en la novel·la El corto verano de la anarquía, de H. M. Enzensberger.

Com a periodista la seva labor ha estat immensa, i ha ocupat tots els llocs de treball en diferents diaris, nacionals i estrangers. Ha publicat diversos llibres entre els quals destaca De guerras y otras obscenidades: crónica de mis reportajes con Xavier Miserachs (2004).

Enric Matarrodona

Va néixer a la Bisbal d’Empordà l’any 1951. És llicenciat en ciències de l’educació per la UAB i periodista de professió. Entre les seves ocupacions dins aquest àmbit destaquen: director de Punt Diari els anys 1986-1989; delegat de TVE-Catalunya a Girona els anys 1990-1995; responsable del llibre d’estil del diari El Punt; director de Televisió de Girona els anys 2002-2006; editorialista i articulista a diferents mitjans de comunicació escrits els anys 1996-2002; tertulià al programa L’orquestra, de Catalunya Ràdio, els anys 1987-1988; tertulià al programa Els matins, de TV3; president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Girona (des del 1995 fins al 2005), i professor de teoria de la informació i de documentació periodística a l’Escola Superior de Comunicació i Relacions Públiques de la Universitat de Girona els anys 1990-2002. A banda, també ha exercit de tècnic de Cultura i Festes a l’Ajuntament de Roses els anys 2006-2015 i ha estat director del Teatre Municipal de Roses.

Juan Jose Perona

És periodista, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, doctor en ciències de la informació i professor titular de comunicació audiovisual. Ha participat en diversos projectes d’investigació finançats per la Direcció General d’Investigació Científica i Tècnica.

És autor de diversos llibres i ha estat redactor d’El Periódico de Catalunya, i col·laborador de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) i de diverses emissores de l’àrea metropolitana de Barcelona.