Berta Isabel Cáceres Flores (4 de març del 1971 – 2 de març del 2016) va ser una líder indígena hondurenya, feminista i activista mediambiental. Va cofundar COPINH (Consell Cívic de les Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures) amb el seu marit, Salvador Zúñiga, per lluitar pels drets dels lenca i la defensa del medi ambient a Intibucá, per les seves terres i rius, i la seva cultura. Era filla de Bertha Flores, llevadora, infermera i primera alcaldessa de La Esperanza i d’Hondures. Va lluitar amb la guerrilla d’El Salvador.
En el seu activisme mediambiental, va ser especialment reivindicativa contra la privatització dels rius i els projectes de presa hidroelèctrica d’inversors internacionals, especialment amb la seva lluita contra el projecte de la presa d’Agua Zarca en el riu Gualcarque i contra l’explotació de la mineria i la fusta. També es va oposar als diversos governs oligàrquics d’Honduras, que, segons l’ONG Global Witness, és el país més perillós del món per a l’activisme mediambiental, amb centenars de morts.
Berta Cáceres havia estat denunciant l’assetjament, les greus amenaces de mort i la violència contra ella i la seva família, i contra membres de COPINH, durant anys. A causa de la persecució que va rebre, la seva mare i els seus fills van haver de marxar del país, mentre ella va prendre precaucions extremes: dormia cada nit en un lloc diferent, amb prou feines es comunicava per dispositius telefònics i sempre viatjava acompanyada.
A la mitjanit del 2 al 3 de març del 2016, Berta Cáceres era a La Esperanza, a casa seva, quan entraren els seus assassins, que van disparar contra ella i un company mediambientalista mexicà, que va resultar ferit.
Milers de persones van assistir al seu funeral, celebrat el 5 de març del 2016 a La Esperanza, funeral que es va convertir en un homenatge popular. L’acte el va liderar el sacerdot Ismael Moreno Coto i el pare Fausto Milla. Després de l’acte, les seves filles van liderar una marxa per tota la ciutat, en la qual van exigir justícia i van denunciar la impunitat per als assassinats de líders mediambientals a Hondures. La multitud va arribar al cementiri de La Esperanza, on van enterrar les restes de Berta Cáceres.
Avui la seva figura s’ha tornat mítica i és considerada un símbol a Amèrica i a molts països d’Europa.
Va guanyar el Premi Mediambiental Goldman, el màxim reconeixement mundial per als activistes del medi ambient.
Sobre la seva vida se n’han fet dos migmetratges i un llargmetratge.
PREMI MEMORIAL LIBERPRESS 2019
A BERTA CÁCERES se la recorda amb el PREMI MEMORIAL LIBERPRESS 2019, per haver lluitat tota la seva vida per la justícia i els pobles oprimits, intentant procurar el benestar i el respecte dels pobles indígenes, especialment de l’ètnia lenca; per denunciar els abusos dels governs hondurenys i les multinacionals, les desfetes i la rapinya del medi ambient, de l’aigua i de les terres. Va perdre la vida en aquesta noble lluita, havent-se tornat un referent i un símbol mundial.
