Amnistia Internacional es va fundar a Londres l’1 d’octubre de 1962 per denunciar la detenció i empresonament de dos estudiants portuguesos que havien fet un brindis per la llibertat sota la dictadura del general Salazar. Es va decidir formar una organització que tractés d’aconseguir l’alliberament dels empresonats i crear un mecanisme internacional efectiu per aconseguir la llibertat d’opinió i d’expressió. El que va començar com una campanya puntual es va transformar en un moviment internacional per a la defensa dels drets humans de caràcter permanent. Al cap d’un any, la nova organització ja havia enviat delegacions a quatre països per elevar protestes a favor de diversos presos de consciència i estava treballant en 210 casos de persones empresonades injustament.
A mesura que Amnistia Internacional va anar creixent, el seu àmbit d’atenció es va anar ampliant a víctimes d’altres abusos dels drets humans, com ara la tortura, les desaparicions forçades i la pena de mort.
En el camp de les organitzacions internacionals de drets humans, Amnistia Internacional és una de les que té un historial més llarg. El 1977 va rebre el Premi Nobel de la Pau i el 1978 va ser guardonada amb el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides. Actualment, aquest moviment global és present en més de 150 països i treballa perquè els drets reconeguts en la Declaració universal dels drets humans (1948) i en altres tractats internacionals siguin respectats. Té més de tres milions de membres i simpatitzants arreu del món i el seu objectiu és »realitzar tasques d’investigació i emprendre accions per impedir i posar fi als abusos greus contra els drets civils, polítics, socials, culturals i econòmics i demanar justícia per aquells drets que han estat violats».
Premi LiberPress Associació 2014
Amnistia Internacional rep el Premi LiberPress Associació per la seva envejable trajectòria en la defensa dels drets humans, que l’ha fet arribar a ser un dels símbols més importants en la lluita contra les violacions dels drets humans en tots els països. Gràcies a la seva independència i dedicació, gràcies a la seva tasca i a les denúncies contínues d’allò que és abominable i inhumà, la justícia, la llibertat, la solidaritat, el respecte i la tolerància han anat avançant, dia a dia, en una important i necessària millora (tot i que encara és insuficient) en el nostre món.