Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 – Ogassa, Girona, 2007) fou un polític, escriptor, filòsof i religiós. Xirinacs va fer vuit vagues de fam al llarg de la seva vida. La primera l’any 1969, de set dies, contra la vinculació Església-Estat. La darrera, l’any 1977, de cinc dies, pel Parlament Provisional de Catalunya. La més llarga va durar 42 dies entre 1973 i 1974. La més dura, de fam i set, es va allargar durant set dies a la presó concordatària de Zamora, l’any 1972. Va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya. El règim franquista el va empresonar dues vegades (1972 i 1974- 1975). Seguidor de les tesis de Gandhi i de la lluita des de la no-violència, va estar dempeus davant la porta de la presó Model de Barcelona dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que es va aprovar a Espanya la Llei d’amnistia de 1977. A causa de la utilització de formes pacífiques d’oposició, Xirinacs va assolir una notable popularitat i va ser nomenat candidat per al Premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977. El 1976 va impulsar la Marxa de la Llibertat, un seguit de manifestacions que van recórrer tot Catalunya sota les premisses de llibertat i amnistia. El 1977 es va presentar com a independent al Senat per Barcelona i va aconseguir l’acta de senador. Va formar part del grup parlamentari Entesa dels Catalans. El 1990 Xirinacs va abandonar el sacerdoci. Als 65 anys es va doctorar en filosofia, amb matrícula d’honor en totes les assignatures. El 2004, la Universitat Catalana d’Estiu li va lliurar el Premi Canigó. El seu cos va ser trobat l’agost de 2007 en una zona boscosa als afores d’Ogassa, al Ripollès. Xirinacs va morir de forma natural, segons va confirmar l’autòpsia. Afirmava haver viscut en uns Països Catalans esclaus i acusava la classe política catalana de cobdícia per no plantejar-se la independència sinó com un objectiu a molt llarg termini. Més de dues-mil persones van acudir al seu funeral.
Premi LiberPress Memorial 2022
LLUÍS MARIA XIRINACS rep el Premi Memorial LiberPress 2022 en reconeixement de la seva lluita en defensa de la llengua i les llibertats dels Països Catalans, per ser una persona reivindicativa des de la pau i la no-violència, imaginant i creant espais i reivindicacions pacífiques exemplars com la seva estada davant la Model o la Marxa de la Llibertat, entre d’altres, i haver de patir presó per les seves idees; per la seva humanitat amb els més desvalguts i amb la nostra terra, amb què ha donat un exemple clar de solidaritat, de compromís i de coratge.
