Gioconda Belli Pereira (Managua, 1948) és una poeta i novel·lista nicaragüenca. El 1972, amb el seu primer llibre, Sobre la grama, va abordar sense embuts el cos i la sexualitat femenina. El seu activisme la va portar a militar al Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN), de 1970 a 1993, a unir-se a la lluita contra la dictadura d’Anastasio Somoza i més tard a la gestió de la Revolució Popular Sandinista. Belli va cursar la primària a Managua i la secundària a Madrid, el 1965. Després d’obtenir un diploma en publicitat i periodisme a Filadèlfia (Estats Units), va tornar a Managua. Durant la dictadura de Somoza, Belli va ser perseguida i es va exiliar a Mèxic i Costa Rica, fins que, amb el triomf de la Revolució Sandinista el 1979, va tornar a Nicaragua, on va exercir diversos càrrecs en el nou govern fins que hi va renunciar el 1994, en perdre les seves funcions dins del partit i per desavinences amb el rumb autoritari de la gestió de Daniel Ortega. Entre 1982 i 1987, va publicar tres llibres de poesia: Truenos y arco iris, Amor insurrecto i De la costilla de Eva. El 1987 va publicar El taller de las mariposas, un conte per a nens. El 1988, Belli va publicar la novel·la La mujer habitada. A Alemanya, on el tiratge va arribar a un milió d’exemplars, va obtenir diversos premis, i ha estat traduïda a onze idiomes. El 1990, es va publicar la segona novel·la, Sofía de los presagios, i el 1996, Waslala. El 2001 va aparèixer El país bajo mi piel, memòria dels seus anys en el sandinisme. El 2005 va publicar El pergamino de la seducción; el 2008, El infinito en la palma de la mano; el 2010, El país de las mujeres, i el 2014, El intenso calor de la luna.
GIOCONDA BELLI rep el Premi LiberPress Literatura 2022 per la seva sensibilitat, valentia i tendresa en les seves obres, tant de poesia com de prosa; pel seu coratge i compromís amb les dones del seu país (Nicaragua), però també d’arreu, i amb les llibertats i la defensa dels drets humans. I per la seva coherència política, que l’ha enfrontat, valerosament, als vells dictadors i als nous dictadors; per la seva implicació i entrega en la lluita antisomocista, que la va portar a ser una veritable guerrillera i portaveu del Front Sandinista d’Alliberament Nacional; per la seva veu i per les seves paraules.
La seva poesia és social i atrevida, innovadora, audaçment amorosa i dolça, com en el poema «Amor de frutas»: «Déjame que esparza | manzanas en tu sexo | néctares de mango | carne de fresas. | Tu cuerpo son todas las frutas».