Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, Girona, 1953) és un prehistoriador, arqueòleg, antropòleg, geòleg i paleontòleg català. Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en geologia del quaternari (1986) i en història (1988). Ocupa la Càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i és investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta Universitat i director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Desenvolupa un programa de recerca als jaciments de la serra d’Atapuerca (Burgos), d’on és un dels codirectors. Aquests treballs han contribuït a enriquir el coneixement científic sobre la prehistòria i la paleoantropologia, i a descobrir una nova espècie d’homínid, l’Homo antecessor, l’explorador que va sortir del continent africà cap a Europa. També dirigeix les excavacions a l’Abric Romaní (Capellades, l’Anoia), un jaciment neandertal on s’ha demostrat que la distància entre el comportament de l’Homo neanderthalensis i els primers humans anatòmicament moderns no és tan gran com es postulava fa uns anys. Segons Carbonell, la fabricació d’eines amb altres eines és la propietat que distingeix el gènere Homo de la resta d’éssers vius. La selecció tècnica s’ha anat imposant com a mecanisme d’evolució del comportament humà des de fa uns dos milions d’anys. No obstant això, hominització i humanització no són sinònims. La humanització encara no s’ha assolit; només s’hi arribarà amb un pensament social crític.
Premi LiberPress LiVerdPress 2022
EUDALD CARBONELL rep el Premi LiVerdPress 2022 per la seva incomparable trajectòria científica, intel·ligent, lúcida, rebel, solidària i a la recerca «d’una consciència crítica de la nostra espècie», si és que finalment és nostra. Ell ha sabut fer-nos moderna la prehistòria i mostrar-nos com la humanitat, en l’era contemporània, ha tingut massa vegades idees i, el que és pitjor, conductes extremadament antiquades, interessades, insolidàries, burdes, i gairebé suïcides. Ens explica com el canvi climàtic i les migracions, tan importants sempre, però més actuals ara, són motors de l’evolució i modifiquen el comportament humà. Postula l’adquisició d’una vida de coneixement, de compromís, de sacrifici, per adquirir una veritable humanització; i les seves opinions són coherents i punyents, a voltes raonadament pessimistes, però plenes d’amor a la vida, al planeta, a la humanitat, i també, com no podria ser d’una altra manera, als Països Catalans. És un home a qui cal escoltar (ja que és un veritable pedagog, potser l’únic títol universitari acabat en g que no té oficialment), encara que a vegades faci por.
