Cahiers du Cinéma és una revista de cinema francesa fundada el 1951 per André Bazin, Jacques Doniol-Valcroze i Joseph-Marie Lo Duca. Va suposar el desenvolupament de l’originària Revue du Cinéma juntament amb els membres de dos cineclubs parisencs: Objectif 49 (Bresson, Cocteau, Alexandre Astruc, etc.) i el Ciné-Club du Quartier Latin. Inicialment, va tenir com a editor Éric Rohmer (Maurice Scherer), i va incloure entre els seus col·laboradors (gràcies a l’empenta d’André Bazin) Luc Moullet, Jacques Rivette, Jean-Luc Godard, Claude Chabrol i François Truffaut. Va estar lligada a la nouvelle vague, que va renovar el cinema francès i va influir en el cinema internacional. Més endavant, el 1963, Jacques Rivette va ocupar el paper directiu defensant amb claredat la nouvelle vague i prestant després més atenció al cinema de directors no nord-americans: Buñuel, Antonioni, Pasolini. Després vindria el nou cinema brasiler, japonès, polonès, txec, canadenc o suís, d’acord amb una obertura mundial del cinema, progressiva, i amb la dissolució d’un únic model: el dogma americà, que els havia servit per renovar-se, cap al 1965. La revista compta amb edicions en diversos idiomes, la qual cosa suposa la difusió de la cinefília francesa i la seva reconversió en altres països. Des del 2007, la revista va ser editada a Espanya. L’últim número publicat, el desembre de 2011, anunciava la seva desaparició a Espanya, però l’antiga editorial prometia una nova revista, Caimán Cuadernos de Cine, que volia seguir amb el mateix esperit, la qual cosa ha fet fins avui.
Premi LiberPress Cinema 2022
CAHIERS DU CINEMA rep el Premi Liberpress Cinema 2022 per ser la gran revista mítica del cinema, per la seva esplèndida trajectòria com a publicació crucial per a la història del cine francès especialment, però també per a la cinematografia mundial. S’ha distingit històricament per ser una revista progressista, innovadora, crítica; per ser la base de la nouvelle vague; per haver-hi inclòs, com a directors i redactors, molta de la gent més lúcida del món del cinema. Ha promogut des del seu inici una cultura oberta, solidària i creativa. Sens dubte, és un exemple meravellós en el món de l’art.
