Els sahrauís són els habitants autòctons del Sàhara Occidental. La majoria dels components d’aquest poble viuen en la part del Sàhara ocupada pel Marroc, mentre que d’altres viuen en els territoris alliberats o exiliats en els camps de refugiats de la província de Tinduf, a Algèria. Una altra gran part de la població estan exiliats a Espanya, França, Mauritània i altres països. La seva llengua materna és un dialecte, el hassania, derivat de l’àrab clàssic, i també parlen l’espanyol.
El Sàhara Occidental va ser una colònia espanyola des del 1884, i el 1976 va ser annexionada pel Marroc mitjançant la denominada Marxa Verda davant la inacció de l’Estat espanyol; al mateix temps, l’organització del Front Polisario va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), per lluitar per la seva independència i llibertat. Són unes 300.000 persones, i en l’actualitat més d’un terç de la població viu en camps de refugiats en molt males condicions, ajudades per l’ONU, ACNUR i voluntaris i associacions espanyoles i d’altres nacionalitats. El seu país és ric en fosfats i té un dels bancs pesquers més importants del món. Tanmateix, aquesta riquesa econòmica cobejada pel Marroc, la situació geopolítica del seu territori i els interessos internacionals amb el regne alauita no ajuden gens que hi hagi un desenllaç just i democràtic del problema.
La seva lluita per la independència ha comportat una gran repressió per part del Marroc que podria ser considerada com un genocidi: des de bombardejos amb fòsfor blanc, fins a contínues accions de l’exèrcit i la policia marroquins, passant per grans desplaçaments de marroquins (inclús mauritans), provocats interessadament, a les zones ocupades fins a convertir-los en una minoria en el seu propi país, on són clarament discriminats. L’ONU exigeix que hi hagi un referèndum d’autodeterminació, exigència que el Marroc es nega a complir, tot i els desplaçaments d’estrangers al territori.
Qualsevol manifestació és durament reprimida i els que hi participen corren un risc greu de ser empresonats i torturats. Es posa tota classe de dificultats perquè la comunitat internacional pugui observar els judicis contra els sahrauís, que no es realitzen amb les degudes garanties.
Es pot dir que tant el 1976 com fins ara els governs espanyols han volgut deixar de banda el problema sahrauí i els han abandonat a la seva pròpia sort, al contrari d’una gran part del poble de l’Estat espanyol, que ha estat sempre al costat del poble sahrauí, com ho demostren els agermanaments entre pobles i ciutats o el treball amb nens i nenes sahrauís.
PREMI LIBERPRESS CATALUNYA 2019
El POBLE SAHRAUÍ rep el Premi LIBERPRESS CATALUNYA 2019, per la seva lluita valenta per la independència i la llibertat del Sàhara Occidental, per l’enorme patiment i sacrifici dels seus homes i dones, pel compromís dels seus dirigents i, especialment, en homenatge a tots els sahrauís morts, torturats i empresonats per exigir la retirada del Marroc del seu territori i defensar el seu legítim exercici del dret a l’autodeterminació.
