Almudena Grandes Hernández va néixer a Madrid i és escriptora i columnista. Llicenciada en geografia i historia, i casada amb un altre gran escriptor, Luis García Montero, és una autora progressista i rebel, enginyosa i polèmica. Diu que es va fer d’esquerres llegint, la qual cosa demostra la importància i els beneficis de la lectura.
La seva primera novel·la va ser Las edades de Lulú (1989), que va guanyar el premi La Sonrisa Vertical (i va ser portada al cinema per Bigas Luna). Van seguir-la: Te llamaré Viernes, Malena tiene nombre de tango (adaptada també al cinema), Atlas de geografía humana, Los aires difíciles (Premi Cálamo al millor llibre de l’any i Premi Crisol), Castillos de cartón, El corazón helado (Premi del Gremi de Llibreters de Madrid i Premi José Manuel Lara), Inés y la alegría (Premi Elena Poniatowsa, Premi Sor Juana Inés de la Cruz i Premi de la Crítica de Madrid), El lector de Julio Verne, Las tres bodas de Manolita, Los besos en el pan i Los pacientes del doctor García, a més d’altres relats curts i nombrosos articles. Ha rebut el Premi Julián Besteiro de les Arts i de les Lletres 2002 pel conjunt de la seva obra i ja té biblioteques i escoles amb el seu nom i moltes adaptacions cinematogràfiques dels seus llibres.
Almudena Grandes rep el Premi LiberPress Literatura 2018, que des d’ara passarà a dir-se Premi LiberPress Ramón Chao, per la seva gran obra literària, dotada d’una bellesa i dignitat excepcionals i d’un compromís rigorós, per donar vida a tantes vides, pel seu llenguatge apassionat i riquíssim, emocionant i tendre, pel seu amor personal i literari a la llibertat pròpia i a la dels altres, per la seva humanitat i entrega incondicional envers la convivència, la pau i la veritable democràcia.