Encara no ho hem pogut oblidar: el passat 24 de juliol de 2013, un tren AVE que es dirigia a Santiago de Compostel·la, en arribar a l’altura del barri d’Angrois a una velocitat excessiva, i per una greu imprudència, va descarrilar i va xocar. L’accident va produir setanta-quatre morts i més de cent cinquanta ferits. En adonar-se de l’accident, els veïns de la localitat es van bolcar des del primer moment, en una actuació heroica i solidària, a auxiliar les víctimes.
Les imatges de la televisió ens ho van mostrar: veïns trencant els filats per socórrer els accidentats, portant mantes i aigua, ajudant els ferits, intentant alliberar els viatgers de les carcasses de ferro…
Sempre han dit que va ser una reacció normal, espontània, que van fer el que calia i que no és cap mèrit, però nosaltres no podem ni volem oblidar, ni deixar d’agrair-los la seva ajuda valerosa, carregada d’una solidaritat emocionant i exemplar.
«A la petita vila d’Angrois hi ha molta gent gran. Quan algú ensopega i cau a terra, correm a aixecar-lo. És una reacció espontània, humana. Això vam fer la nit del 24 de juliol. No pensem, actuem. Esgotats, sense sopar, sense dormir, des de les vuit del matí fins que vam defallir, vam respondre a la tornada a centenars de micròfons: On eres? Què vas fer? Què vas pensar? Què vas veure?»
Els veïns del barri d’Angrois de Santiago de Compostel·la reben el Premi LiberPress Catalunya pel seu comportament exemplar en l’accident del tren AVE, per la seva solidaritat, humanitat i valor.