Premi LiberPress Cançó 2013

Joan Manuel Serrat, el Noi del Poble-sec, va néixer en una família obrera d’aquest barri barceloní. El pare era un anarquista català afiliat a la CNT, i la mare, Ángeles Teresa, era filla de Belchite (Saragossa). A «La Carmeta», «La tieta» i «El drapaire», entre altres cançons, Serrat descriu personatges típics del seu barri. Als dotze anys, va estudiar per a torner fresador, i més tard va cursar estudis d’agricultura. Aleshores ja començava a cantar. Va ser un dels pioners de la Nova Cançó catalana i va formar part d’Els Setze Jutges (n’era el número tretze), que van donar una gran empenta a la llengua catalana durant el franquisme. El 1965 es va editar el seu primer disc, amb quatre cançons. El 1966 va aparèixer el seu segon disc, amb cançons com «El drapaire» i «Ara que tinc vint anys». Després van arribar altres discs i cançons com «Cançó de matinada», «Paraules d’amor» (la més coneguda i cantada per altres intèrprets), «Me’n vaig a peu» (una de les seves cançons favorites) i «Les sabates», de Guy Béart. Aquestes cançons formaven part del tercer disc de Serrat, el qual va esdevenir el primer disc en català que arribava al número u en les llistes de vendes a Espanya. Altres cançons posteriors van ser «La tieta» i «Cançó de bressol».

El 1968 va treure el seu primer disc en castellà, amb cançons com «El titiritero» i «Poema de amor». Després va gravar «La, la, la» en català, que mai no es va poder comercialitzar arran del conflicte generat a Eurovisió, i llavors va aparèixer el disc Cançons tradicionals. L’any 1969 va fer la primera gira per Amèrica del Sud, fet que més endavant es va convertir en una bonica tradició. Aquest mateix any va publicar un àlbum amb poemes d’Antonio Machado, que va tenir un gran èxit. La censura franquista, però, es va acarnissar amb ell, si bé a Amèrica del Sud va trobar el suport que les autoritats espanyoles li negaven. El 1970 va participar en la tancada d’intel·lectuals i artistes al monestir de Montserrat per protestar contra el procés de Burgos i contra la pena de mort. Allà va començar a compondre la cançó «Mediterráneo», que es va editar en l’àlbum Mediterráneo (1971). El disc va tenir un gran èxit; va ser número u durant diverses setmanes. Serrat va actuar de franc al Festival de Viña del Mar, en suport a Salvador Allende. L’any següent va treure el disc Miguel Hernández, que conté una selecció de versos del poeta d’Oriola. L’any 1973 va publicar l’àlbum Per al meu amic. El setembre de 1975, a Mèxic, va condemnar públicament els darrers afusellaments del franquisme, fet que li va comportar un any d’exili. A més, tal com ja havia ocorregut el 1968, els seus treballs es van retirar del mercat i van ser censurats pel règim. El 1977, ja de retorn, va publicar un disc amb poemes de Joan Salvat-Papasseit, titulat Res no és mesquí.

Serrat ha continuat lluitant per les llibertats del món i cantant a Amèrica del Sud. Als anys vuitanta van aparèixer Fa vint anys que tinc vint anys (1984) i Bienaventurados (1987), que recollia, entre d’altres, una cançó que criticava les esglésies cristianes («Bienaventurados») i una altra que atacava les dictadures que encara es mantenen («Lecciones de urbanidad»). El 1989 va treure l’àlbum Material sensible. L’any 2000 va fer un homenatge a la cançó llatinoamericana amb el disc Cansiones, signat per Tarrés/Serrat, que conté adaptacions de temes populars de diversos països de Llatinoamèrica i d’autors reconeguts com Violeta Parra o Víctor Jara.

El 2004 va participar en el projecte «Neruda en el corazón», amb un disc col·lectiu en el qual interpretava el «Poema XX» de Pablo Neruda. L’espectacle es va presentar en directe al Palau Sant Jordi de Barcelona, dins la programació del Fòrum Universal de les Cultures 2004. També el 2004 El Periódico de Catalunya li va atorgar el Premi Català de l’Any en homenatge als seus quaranta anys de carrera. El 15 de març de 2006 va rebre el títol de doctor honoris causa de la Universitat Complutense de Madrid per la seva contribució a la cultura espanyola i llatinoamericana i per la seva labor a favor de la convivència de les diferents llengües de l’Estat. Deu dies després va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. El 18 d’abril de 2006 va publicar el disc Mô. El 2007 va ser guardonat amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement de la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes com a membre, els anys seixanta, d’Els Setze Jutges, i va ser investit Cavaller de la Legió d’Honor de la República Francesa. El mateix any va fer una gira amb Joaquín Sabina anomenada Dos pájaros de un tiro, de setanta-un concerts. El 17 de juny de 2008 va rebre a València el Premi Ovidi a la trajectòria artística, atorgat pel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià. El 2013, al Festival de Cinema de Sant Sebastià, es va projectar el documental El símbolo y el cuate. Va intervenir també en un acte contra l’Alzheimer.