Joan Guasp (Consell, novembre de 1943) va cursar estudis de dret i de filosofia, però els va deixar per poder-se dedicar més temps a la literatura, la seva veritable passió. Va començar escrivint contes i narrativa breu. El 1977 va escriure Querido amigo, obra de teatre que va guanyar l’accèssit del Premi Lope de Vega convocat per l’Ajuntament de Madrid. També ha escrit narrativa infantil, gènere en què destaquen les obres L’illa d’escuma rosa (1988), Premi Ciutat d’Olot; Piu teulader (1991), Contar fins a cent (1994), i els reculls de contes Les contarelles d’en Pere Ferreguí (1979), Eclipsi per a un home sol (1992), Premi Sant Carles Borromeu del Principat d’Andorra, i Fa molt de fred al nord de Quebec (1996).
Pel que fa a la narrativa breu i a la novel·la, destaquen les obres El cavall (1993), Premi Ciutat de Mollerussa; Concert de comiat (1995), Premi Fiter i Rossell 1995; Aforismes: fogueró de guaspires (1999); El plaer de tot això i altres plaers minúsculs (2000); Quinze querns (2003); L’heroi irònic (2005); Humor meu i Déu meu (2006); Animus iocandi (2009); Jugar o no jugar (1999); La cervesa de Déu (2000); La ciutat transparent, Premi de Narrativa Baltasar Porcel 2001; «El generalíssimo» i altres històries inversemblants però certes (2007), Premi Pare Colom 2007; El netejavidres i jo (2007), Premi Falset de Contes; La maledicció dels passos zebra, Premi de Narrativa Sícoris, i El vicari de Crist i altres ficcions, Premi Armand Quintana 2009.
També ha escrit teatre: Kabyl (1986); Fumar d’amagat (1987), Premi Teatre Principal del Consell Insular de Mallorca; Fills de l’espera (1993), Premi Recull de Blanes; Melodia de saxo (1995), Premi Sant Jordi de teatre; Tructeatre (1985); Oxo, que va obtenir l’accèssit del Premi SGAE de Teatre 1996 i va ser candidata al Premi Nacional de Literatura 1998 del Ministeri de Cultura; Viatge a la fi del món (1998); Els titellaires (1999); El venedor de cacauets (2001); Viatge a una altra part; Els papagenos, Premi el Micalet de València; El circ dels somnis (2004), Premi Ciutat de Paterna; Bobóbabàbübü i les noces de paper d’estrassa (2006); Irène Némirovsky, Premi Recull 2006; El creuer dels etcèteres (2006), Premi Ciutat de Sagunt; Homo histrioniqus (2007); L’assassí de Déu (2010), Premi Castelló a Escena; La torre Eiffel (2011), Premi Llorenç Moyà; L’honorable Matarrates (2011), una sàtira sobre la corrupció política a les Illes, Premi de Badalona; La Coca-cola calenta (2011), Premi Mutxamel de Teatre Breu, i OW, basada en la vida d’Oscar Wilde, Premi Recull de teatre 2013, atorgat a Guasp per tercera vegada en vint anys.
Guasp també ha conreat la poesia: Poemes descentralitzats (2002); Riure per no sopar, Premi Jacint Verdaguer 2004; Fills del raiguer, Premi Vila de Martorell 2005, i Blai Bonet i del món, Premi Nacional de Poesia del Vallès Oriental 2010.
Algunes de les seves obres han estat traduïdes al gallec, el castellà, el francès i l’anglès. Actualment (juliol de 2013) té més de seixanta llibres publicats, i ha guanyat una trentena llarga de premis. Col·labora en diferents publicacions i mitjans audiovisuals de les Illes Balears i d’altres indrets dels Països Catalans. Dirigeix la revista El Mirall. També és l’autor del guió de la pel·lícula Blocao, i ha fundat i creat el petit Museu de l’Aforisme, a Consell.
La Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Lluís Carulla d’actuació cívica.
Premi LiberPress Literatura 2013
Joan Guasp rep el Premi LiberPress de Literatura 2013 per la seva immensa obra, en totes les modalitats, de literatura catalana; per la seva defensa del català com a llengua de la raó, de la passió i dels sentiments, i per la seva bondat i humanitat. És un defensor tan ferm de Catalunya i dels Països Catalans que ell sol, estirant els braços, seria capaç de fer una via catalana de Salses a Guardamar, passant per Andorra i fregant amb els dits l’Alguer. És tan bona persona que els seus amics creuen que té més d’un cor. Un home, un català, un escriptor, absolutament polifacètic i necessari.