Premi LiberPress Cinema 2013

Jirí Menzel va néixer a Praga el 23 de febrer de 1938. De jove va estudiar periodisme i després va ingressar a l’Acadèmia de Cinema de Praga. Amb el seu primer llargmetratge, Trens rigorosament vigilats (1966), va aconseguir l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 1968. La pel·lícula, que s’adscrivia a la Nova Ona txeca, està considerada una de les obres mestres de la cinematografia europea. Després va rodar Capricho de verano, en què també actuava i amb la qual va guanyar el Gran Premi del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.

Posteriorment, amb Aloses al filferro, va rebre l’Os d’Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Menzel, com que va estar censurat pel règim txec fins a mitjan anys setanta, feia d’actor per tal de sobreviure.

Als anys vuitanta, va dirigir de nou altres pel·lícules, basades, com a Trens rigorosament vigilats o Aloses al filferro, en relats del seu escriptor favorit, Bohumil Hrabal: Tijerazos (1980), La fiesta de las campanillas verdes (1983) i Mi dulce pueblecito (1985), que va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera.

També són seves, entre d’altres, les pel·lícules Solitario en la linde del bosque (1976), Los afortunados (1978), El fin de los buenos viejos tiempos (1989), Vida y aventuras extraordinarias del soldado Ivan Tchonkine (1994), Los diez próximos minutos II ( 2002) i Yo serví al rey de Inglaterra (2006), que va rebre el Premi FIPRESCI (Berlín).

Com a actor, ha aparegut en més de seixanta films. Una de les seves darreres intervencions ha estat al film de Costa-Gavras La petite apocalypse.

A més, també és escriptor. Segons Menzel, «riure és la millor manera de conèixer el món. Avui tenim llibertat d’expressió, però altres formes de censura han aparegut, com la dels diners. No hi ha res perfecte!».