A principis de setembre de 1936, les tropes falangistes van entrar a Guillena. Molts homes d’esquerra havien fugit cap a Madrid per unir-se a l’exèrcit republicà, i sembla que va ser el capellà del poble qui va denunciar-ne les dones. La majoria eren camperoles i jornaleres que tenien entre vint i setanta anys, i eren culpables únicament d’estar casades amb homes vinculats a la CNT o al comunisme. No va haver-hi acusació ni consell de guerra, i elles no van donar cap dada dels marits. Per això les van matar. Van estar retingudes fins al 12 d’octubre de 1936, quan els van donar oli de ricí, les van passejar pel poble amb el cap rapat per humiliar-les, se les van emportar amb un camió a Gerena i les van afusellar al cementiri.
Els veïns de Gerena que encara viuen per recordar l’assassinat coincideixen en el fet que els seus crits van ressonar a tot el poble.
Gràcies a les excavacions promogudes per l’Ajuntament de Gerena i per l’exemplar i dinàmica Asociación de Recuperación de la Memoria Histórica de las Rosas de Guillena, el 2010 es va poder localitzar una fossa comuna on havien estat enterrades aquestes dones: Eulogia Alanís García, Ana María Fernández Ventura, Antonia Ferrer Moreno, Ana Granada Garzón de la Hera, Granada Hidalgo Garzón, Natividad León Hidalgo, Rosario León Hidalgo, Manuela Lianez González, Trinidad López Cabeza, Ramona Manchón, Manuela Méndez Jiménez, Ramona Navarro Lorenzo, Dolores Palacios Garzón, Josefa Lorenzo i Manuela Sánchez Gandullo.