Tomás Alcoverro (Barcelona, 1940), el gran degà dels reporters de guerra, és llicenciat en dret i periodisme. Va ser professor ajudant de dret internacional públic a la Universitat de Barcelona. Ha escrit gairebé vuit mil cròniques des que va començar la seva trajectòria de corresponsal al Líban, el 1970, on viu. És el més gran i lúcid testimoni de tots els conflictes a l’Orient Mitjà, un coneixedor profund del territori i de la vida.
És autor de diversos llibres d’assaig, poesia i contes, com ara El decano: De Beirut a Bagdad, treinta años de crónicas (2006); Espejismos de Oriente (2007); Atrapados en la discordia (2009), etc. Ha col·laborat en molts diaris i revistes, com ara Destino, El Correo Catalán, ABC, El País, Cuadernos para el Diálogo, entre d’altres, així com en ràdios i televisions. Actualment és corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà. Ha fet nombroses conferències arreu del món i ha rebut, molt merescudament, gairebé tots els premis de periodisme (Godó, Gaziel, Ortega y Gasset, Vázquez Montalbán), així com l’Encomienda de l’Orde d’Isabel la Catòlica i la Creu de Sant Jordi.
Tomás Alcoverro rep el Premi LiberPress pel conjunt de la seva immensa obra periodística, realitzada des del rigor exacte, l’estudi detallat, l’anàlisi justa, la immensurable erudició i uns profunds coneixements, acompanyat tot d’un llenguatge magnífic; pel seu humanisme i pel seu seny, perquè és un mestre del periodisme dels nostres temps, un humà obert, a cavall d’Orient i Occident, un corresponsal valent i esplèndid, i un home intel·ligent, divertit, tendre i absolutament necessari.