Ramiro Pinilla és un dels narradors més destacats a Euskal Herria. La seva obra literària s’ha anat gestant lluny dels circuits comercials, amb una petita editorial fundada per ell mateix que només distribuïa a Bilbao i a preu de cost. Va guanyar el Premi Nadal i el Premi de la Crítica el 1960 per Las ciegas hormigas, i va quedar finalista del Premi Planeta el 1972 amb Seno. Ha publicat Recuerda, oh recuerda (1974), Primeras historias de la guerra interminable (1977), La gran guerra de doña Tota (1978), Quince años (1990), Huesos (1997) i La higuera (2006), entres d’altres.
La seva gran obra, però, és la trilogia Verdes valles, colinas rojas, un fresc ambiciós, ple de màgia, sobre la història recent del País Basc i, al mateix temps, un retrat de Getxo, un poble clau en la seva vida i en la seva literatura, en què fa una incursió profunda en l’ànima del nacionalisme. La trilogia li ha valgut nombrosos premis: Premi Euskadi 2005, Premi Nacional de la Crítica 2006 i Premi Nacional de Narrativa 2006. La seva platja és Arrigunaga i cada dia hi passeja. A més, des de fa anys assisteix a una tertúlia literària de Getxo: El Taller, d’on han sortit algunes de les noves firmes de la literatura basca.
Premi LiberPress Literatura 2010
Ramiro Pinilla rep el Premi LiberPress Literatura per la seva magnífica obra literària, en la qual, sempre des de valors humanitaris i solidaris, explica amb una llengua plena de riquesa la senzilla vida de la gent vençuda, humil i dissortada, els horrors de la Guerra Civil i la màgica història recent d’Euskal Herria.