Claude Marti, conegut popularment com a Marti, va néixer a Carcassona l’any 1940. Cantant, poeta, escriptor i assagista en llengua occitana, va començar a cantar el 1970. Va iniciar la seva carrera cantant sol, però de seguida es va ajuntar amb uns personatges i músics esplèndids, com Gérard Pansanel, Pierre Peyras, Olivier Chabrol, Michel Marre, Patrice Héral i Lionel Suarez, entre d’altres. Entre els seus àlbums destaquen Occitania (1969), Montségur! (1972), L’Ome esper (1974), de jazz; L’an 01 (1975) i Los commandos de la nueit (1976), de folk, i El jinete (2002), Co milhor de Marti (2006) o Tolosa (2008), en homenatge al seu amic Claude Nougaro.
També ha escrit llibres: Poésie et chansons (1974), Ome d’Oc (1974), Caminarem (1978), Les petites Espagnes (1984), Corbières au coeur (1998) i Ombres et lumière (1998).
Ha obtingut el Grand Prix Charles Cros de l’Académie du Disque, ha fet músiques de films per a la televisió com a Un été albigeois (FR3) i Ces grappes de ma vigne (A2), i per al cinema (Conte d’automne, d’Eric Rohmer)o un film per a FR3 el 2008, Et pourtant elle tourne, escrit pel seu inseparable Gérard Pansanel.
Premi LiberPress 2010
Marti rep el Premi LiberPress Cançó perquè és el cantautor capdavanter en la defensa i recuperació de la llengua i la cançó occitana, escrivint, component i cantant sempre dins uns valors de llibertat, de reivindicació dels drets, de defensa de la terra i d’ideals democràtics i humanitaris, però sense deixar en cap cas de banda la tendresa i la poesia, ja que és, com bé deia Nougaro, «un gran camperol de l’ànima».