Maria Nowak, economista especialitzada en el microcrèdit, va néixer a Polònia el 1935. El 1943, la família va fugir de Polònia, que va ser ocupada per l’exèrcit nazi. Molts dels seus familiars van ser afusellats o deportats. Va emigrar a França el 1946. Es va graduar a l’Institut d’Études Politiques de París (1956) i a l’Escola d’Economia de Londres (1959), i va dirigir un viatge d’estudis a Guinea defensant una tesi sobre l’economia rural. Es va incorporar al Fons Central de Cooperació Econòmica, on es va especialitzar en Àfrica. El 1985, Maria Nowak es va trobar amb un economista de Bangla Desh, el professor Yunus, fundador del Banc Grameen i Premi Nobel de la Pau (2006). Va decidir importar aquest model a França «per donar una oportunitat als exclosos». El 1989, amb el suport moral de Muhammad Yunus, va fundar l’Associació pel Dret a la Iniciativa Econòmica (ADIE), de la qual es va convertir en presidenta.
El 1991 va ser adscrita al Banc Mundial per participar en el desenvolupament dels programes de microcrèdit a l’Europa Central. És també cofundadora del Centre per les Microfinances a Europa Central i Oriental. Entre 2000 i 2002, va ser consellera del ministre socialista francès d’Economia, Finances i Indústria Laurent Fabius.
És Cavaller de l’Orde del Mèrit (1994) i de la Legió d’Honor (1998).
Ha publicat diversos llibres com: La Banquière de l’espoir. Celle qui prête aux exclus (1994), La Place des invisibles (amb Anne Hirsch) (2004), On ne prête (pas) qu’aux riches. La révolution du microcrédit (2005) i Le microcrédit ou le pari de l’homme (2009).
Premi LiberPress Catalunya 2010
Maria Nowak rep el Premi LiberPress Catalunya perquè, utilitzant la intel·ligència i la imaginació al servei dels pobres i dels exclosos, i avançant-se a les crisis econòmiques i morals capitalistes, ha dissenyat i creat eines per al desenvolupament individual i col·lectiu dels marginats, defensant una economia racional i allunyada de la influència i el poder bancari tradicionals, i treballant, doncs, per la igualtat d’oportunitats, per la democratització dels recursos, i, en suma, per una millora global més justa i humanitària de l’economia i del món.