Jose Afonso, Zeca Afonso o, simplement, Zeca (Aveiro, 1929 – Setubal, 1987) va ser compositor de música i cantautor portuguès. Va escriure i va cantar contra la dictadura de Salazar. Va compondre la cançó «Grândola, vila morena», que es va utilitzar com a senyal per a l’inici de la Revolució dels Clavells el 25 d’abril de 1974. De nen i de jove va viure i estudiar a Angola i a Moçambic. El 1940 va marxar a Coimbra, on va començar a cantar. El fado de Coimbra, líric i tradicional, va ser principalment interpretat per ell.
El 1958 va enregistrar el primer disc, Balades de Coimbra. Va ser professor de francès i d’història. De retorn a Portugal, va treballar com a professor a Setubal, on va participar activament en accions contra la dictadura i el van expulsar de l’ensenyança. Entre 1967 i 1970, Zeca va radicalitzar la seva lluita contra el règim i es va convertir en un símbol de la resistència democràtica. Va ser detingut diverses vegades per la PIDE.
El 1971 va editar Cantigas do Maio, en què apareix «Grândola, vila morena». Zeca va fer les darreres actuacions a Lisboa i a Porto, quan ja estava malalt d’esclerosi lateral amiotròfica, una rara malaltia neurodegenerativa (patida també pel cèlebre científic Stephen Hawking).
Li van voler lliurar la condecoració Ordem da Liberdade, que Zeca va refusar, ja que no volia condecoracions.
Se li dona el Premi Memorial LiberPress perquè va ser un magnífic cantant i un infatigable lluitador per la llibertat i la democràcia, defensor dels drets humans i de la gent més desvalguda.