Tornar a l'inici

Premi LiberPress Associació 2009

Associació Perich Sense Concessions

L’Associació Perich Sense Concessions va crear el prestigiós Premi Internacional d’Humor Gat Perich, un guardó que es lliura en memòria de Jaume Perich, des de 1996, per reconèixer la important tasca social dels professionals de l’humor. Creat un any després de la mort de Perich per iniciativa del dibuixant Fer i la família de Jaume Perich, especialment la seva vídua, Anna, i la seva filla Raquel, el premi es va organitzar originalment a la localitat de Llançà, amb la col·laboració de la Confraria Barroca Sant Honorat i la revista El Jueves.

Actualment l’organització del premi és gestionada per l’Associació Perich Sense Concessions. Inicialment, els guardonats i els convidats es convocaven a l’Estació de França de Barcelona i viatjaven fins a Llançà en un tren especial, anomenat Tren Perich. Més endavant, el premi va canviar de localització i va passar a fer-se a Premià de Dalt, localitat on residia el dibuixant. Des d’aleshores els convidats viatgen en una golondrina des del port de Barcelona fins al port del Masnou. Aquest últim any el viatge per mar ha acabat al Fòrum de les Cultures de Barcelona. També s’han concedit, de forma extraordinària, un seguit de premis Gat Perich d’Honor que recompensen la trajectòria i l’obra d’humoristes veterans que han difós el seu missatge en la professió i s’han convertit en un referent per a les noves generacions.

Premi LiberPress Catalunya 2009

L’associació Perich Sense Concessions rep el Premi LiberPress Associació 2009 per la seva tasca humanitària i sàvia, ja que és molt savi i humanitari tractar, estudiar i premiar, amb intel·ligència, rigor i esperit crític, la gràcia, l’enginy, la sàtira, els dibuixants, l’humorisme, les ganes de riure, els ninotaires, la broma, el còmic, la imaginació, la mordacitat i el divertiment. I més a Catalunya. Si ja és difícil fer qualsevol cosa seriosa (en el sentit d’infeliç o amarga), tot i així han creat un premi fantàstic, reconegut internacionalment. Una mica més grans que LiberPress, com si fossin el nostre germà o germana gran, no sols els estimem, sinó que els admirem i els envegem molt afectuosament.