Srebrenica, una petita vila al nord de Bòsnia i Hercegovina, era considerada terra de seguretat el 1995 en plena Guerra dels Balcans. Allà, en una fàbrica de bateries de cotxe, a Potocari, es va refugiar la població civil bosniana musulmana sota la protecció de l’ONU, que va desplegar una força de 600 cascos blaus holandesos. Al juny de l’any 1995, tropes sèrbies comandades pel general Ratko Mladik, acusat com a criminal de guerra pel Tribunal Internacional, i actualment fugit, van obligar aquesta comunitat a lliurar-se i van assassinar a sang freda més de 8.000 nens i homes, de 7 a 70 anys, per després enterrar-los a tots en fosses comunes. Hi ha, però, més de 6.000 desapareguts encara (8.372 són només els cossos trobats fins ara). La massacre de Srebrenica està considerada com a genocidi per l’ONU.
La Fundació Mares de Srebrenica (Srebrenica i Zepa), presidida en aquest moment per Munira Subasic ─que té enterrats al cementiri 22 familiars i el seu fill desaparegut─, acompanyada a Girona per Sabra Kolenovic, va crear-se per denunciar la passivitat d’Occident davant la guerra i el genocidi. En aquest sentit, es van proposar aconseguir portar els culpables de la massacre davant dels tribunals internacionals, recuperar i enterrar dignament els seus morts, mantenir viva la memòria d’aquest horror i organitzar-se per poder refer les seves vides i les seves economies. Han portat a terme una tasca de denúncia i d’organització formidables.
Es lliura el Premi LiberPress Associació a la Fundació Mares de Srebrenica per la seva dedicació i la seva tasca, dirigida a denunciar la passivitat d’Occident davant la guerra i el genocidi de Srebrenica, aconseguir portar els culpables de la massacre davant dels tribunals internacionals, recuperar i enterrar dignament els seus morts, mantenir viva la memòria d’aquests fets vergonyants i autoorganitzar-se per poder refer les seves vides i les seves economies.