LiberPress 2003

El Fòrum LiberPress s’ha organitzat anualment els anys 1999, 2000, 2001 i 2002 i ha dut a terme diverses jornades, taules rodones, conferències I exposicions amb la col·laboració de nombroses entitats i empreses. Cada any un dibuixant de prestigi ha fet el cartell de les jornades i un artista plàstic ha creat l’obra d’art o premi LiberPress que es concedeix a la persona o entitat que hagi destacat, segons l’opinió dels organitzadors, per la seva honestedat i humanitat en l’àmbit de la comunicació.

 

Pràcticament tots els participants hi col·laboren de manera gratuïta i solidària, per la qual cosa, des d’aquesta pàgina, els volem agrair la seva col·laboració i la seva disposició a ajudar.

 

A continuació podeu conèixer totes les persones i entitats que, d’una manera o altra, han col·laborat en les jornades, així com els autors dels cartells i dels premis, i també les exposicions que s’han fet i els guanyadors del Premi LiberPress.

Guanyadors LiberPress 2003

Activitats paral·leles – Conferències realitzades

Contra la guerra

Slobodan Boban Minic

Periodista de Sarajevo, és llicenciat en dret per la Universitat de Sarajevo. El 1971, quan encara era estudiant, va començar a col·laborar amb Ràdio Sarajevo, on va entrar a treballar dos anys més tard com a periodista fins a finals de 1994. Abans de la guerra era redactor en cap del departament de cultura i oci, i membre del Col·legi de la Ràdio i Televisió de Sarajevo. Viu a Catalunya des de fa més de set anys i col·labora esporàdicament en alguns diaris i revistes. Ha fet gairebé un centenar de conferències i classes en diverses ciutats, pobles, entitats i facultats de Catalunya. Probablement no tornarà mai a viure a Bòsnia.

 

Edina Kurtagic

Nascuda a Bòsnia l’any 1965, és casada i mare de dos fills. L’any 1988 es va llicenciar en periodisme a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Sarajevo. Abans de la guerra de Bòsnia havia col·laborat en diferents diaris i revistes a Sarajevo: Vecernje Novine, Ven i d’altres. Des de l’any 1994 viu a l’Escala. Durant els anys 1994 i 1995 va col·laborar al diari El Punt.

El joc de la vida: quan el caos és la norma

Gloria Novel

És llicenciada en ciències polítiques i sociologia i especialitzada en polítiques púbiques. És professora titular de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Barcelona i professora-tutora de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED).

Ha publicat sis llibres sobre salut mental i diversos articles en revistes sobre salut i infermeria.

Ha dut a terme investigacions i treballs i ha participat en diversos congressos i conferències en nombroses universitats i països: Morelos, Zacatecas, Cuernavaca y Guanajuato (Mèxic), Amsterdam (Països Baixos), Coleraine (Ulster), Oxford i Walsall (Gran Bretanya), Trondheim (Noruega), Valparaíso (Xile), Cochabamba i Trinidad (Bolívia), Santa Clara (Cuba), Inverness (Escòcia), Ginebra i Lausana (Suïssa), entre d’altres.

És membre del grup European Violence in Psychiatry Research Group, membre honorària i representant a Espanya de la Network for Psychiatric Nursing Research, membre assessora d’AEED i GRISAM i membre del grup d’experts de l’Institut Català de la Salut. Ha impartit diversos tallers de formació continuada en hospitals i centres d’atenció primària com «Tècniques de comunicació efectiva», «Acompanyaments en els processos de pèrdua i dol» i «Autoconeixement i autocura en grups de dones en situació de pobresa» per a Càritas.

 

José Ángel Mañoso

És llicenciat en dret. Des de l’any 1981 exerceix d’advocat. Ha estat cap de l’Assessoria Jurídica de la Mutualitat de Previsió Social, assessor dels Comitès d’Ètica Assistencial i Assajos Clínics de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, advocat del Comitè Tècnic de Responsabilitat Sanitària (depenent del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya) i advocat de les Associacions de Laringectomitzats. Ha fet diverses ponències i conferències a escala nacional sobre els problemes del tabaquisme. Té diverses publicacions i articles en revistes jurídiques i sanitàries nacionals i internacionals. És membre fundador de l’associació Advocats en Internet.

Parlem de Pla

Jordi Pujol i Cofan

El 10 de juliol de 1933 va néixer a Palafrugell «un nen de la República», fill d’un regidor de l’Ajuntament republicà (ERC) que treballava a l’empresa Armstrong i d’una dona treballadora.

Pocs dies després de la caiguda de Barcelona davant els feixistes (26.1.1939), quan tenia sis anys, amb la mare i els avis, va marxar a l’exili. A Figueres, va veure el seu primer i únic bombardeig, cruel i innecessari. Va marxar a peu de Figueres a Perpinyà. Va viure als camps de refugiats d’Argelers i Bram i en un asil a Le Mans. No va tornar a veure el seu pare fins a onze anys després.

Als vuit anys, va tornar. A la mare la van desterrar a Barcelona. A aquesta edat va començar a treballar a Els Encants. Va tornar a Palafrugell i fins als setze anys va treballar com podia (recollint glans per vendre’ls als pagesos, de viatjant de comerç), fins que va entrar en una entitat d’estalvi.

No va poder estudiar. És autodidacte, llegia, escrivia i aprenia idiomes.

L’hivern de 1953  va conèixer Josep Pla perquè l’escriptor necessitava algú per corregir i passar a màquina les quartilles d’un llibre de bibliòfil: Peix fregit. Des d’aleshores va assistir assíduament a les seves tertúlies i entre ells dos es va establir una gran relació malgrat la diferència d’edat. L’any 1967 va convèncer Pla per fer l’antologia Josep Pla. Llibre de lectura, que ell mateix va elaborar.

Ha escrit diversos articles i ha col·laborat en dos llibres col·lectius sobre Pla: el del centenari, Centenari Josep Pla (1897-1997),  i El Josep Pla que he conegut.

Ha col·laborat molts anys amb el TEI (Teatre Experimental Independent) de Sant Marçal i ha traduït al català diverses obres de teatre en anglès, francès, italià i gallec. Entre elles, Electra o la caiguda de les màscares, de Marguerite Yourcenar; El mal corre, de Jacques Audiverti; Fastos infernals, de Michel de Ghelderode, i una versió de Macbeth.

La integritat de la diversitat

Eudald Carbonell i Roura

Va néixer a Ribes de Freser (Girona) el 17 de febrer de 1953. Va cursar estudis superiors a Girona, Barcelona i París. És doctor en geologia del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie (1986) i en història per la Universitat de Barcelona (1988).

Ha estat becari del CSIC a la Universitat Complutense, al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i a l’Institute de Paléontologie Humaine de París.

Ha efectuat viatges d’investigació i treball de camp a França, els Estats Units, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Algèria, Kènia, Tanzània i el Tadjikistan, entre altres països.

Actualment és catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari de l’Institut d’Estudis Avançats de la mateixa universitat.

Les seves fites científiques més destacades són la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat «sistema logicoanalític» i el reconeixement del poblament antic de la península Ibèrica. Això el va conduir a desenvolupar un programa d’investigació multidisciplinària a la serralada d’Atapuerca (Burgos).

Ha publicat més de 250 articles científics i de divulgació. És autor i editor d’una vintena de llibres sobre prehistòria.

La vigència dels drets humans, avui

Eugeni Gay Montalvo

Magistrat del Tribunal Constitucional.

La pena de mort al món

Manel Mir

És advocat penalista nascut a Tossa de Mar.  Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, ha estat advocat defensor davant les audiències provincials, l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. També ha exercit la seva professió a França. Ha estat relacionat amb organismes i associacions en defensa dels drets humans.

 

Hernán Hormazábal

Nascut a Xile, és catedràtic de dret penal de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona des de 1990. És magistrat suplent de l’Audiència Provincial de Girona. Ha participat en nombroses conferències i jornades de dret penal i drets humans i és autor d’una nombrosa bibliografia en l’àmbit penal.

 

Jordi Roig

És llicenciat en història per la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. S’ha especialitzat en història contemporània de Catalunya. També és estudiant de segon cicle de documentació a la Universitat Oberta de Catalunya.

Des de 1997, és membre actiu i portaveu del grup Amnistia Internacional Alt Empordà. També és membre de la Coordinadora Solidària de l’Alt Empordà i dinamitzador de l’assemblea d’immigració d’aquesta organització. És documentalista del CEDRE (Centre de Recursos de la Pau i la Solidaritat).

Abolició de la pena de mort, una realitat no tan allunyada

Juan Gonzalo Escobar Marulanda

Va néixer a Colòmbia. És advocat i doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor titular de dret penal i criminologia des de 1993. Ha treballat anteriorment a diverses universitats i té una gran quantitat de treballs i llibres publicats. Ha intervingut a diversos congressos, seminaris i conferències.

 

Marc Palmés i Giró

Barcelonès, és advocat i periodista. Fa més de trenta anys que exerceix com a penalista. S’ha dedicat professionalment a la defensa dels drets humans. Va intervenir, durant la dictadura i la transició, en diversos processos polítics: Front d’Alliberament de Catalunya, CCOO, Els Joglars, La Scala, cas Txiqui (darrer executat, el 1975). Els anys 1989 i 1990 ha estat membre de la Comissió Internacional de Juristes a Palestina, i el 1989, als campaments de refugiats del Front Polisario a Tindouf. Ha participat en nombrosos debats, conferències i seminaris.

 

Ramón Vergés i Casadesús

Va néixer a Arbúcies el 1916. Durant la Guerra Civil, als 20 anys, va ingressar com a soldat voluntari al servei de la República. Va estar com a xofer de camió i mecànic a la famosa Columna Ascaso i al front de Terol. El van fer presoner l’any 1940 i va estar tres anys a la presó sense cap judici. El 1943 el van jutjar i condemnar a mort. En aquesta situació hi va estar durant vuitanta-cinc dies. Aleshores li van commutar la pena a trenta anys.

Quan París era l'exili

Enric Vila-Matas

Va néixer a Barcelona, on viu i practica subtilment la ironia, tot i que voldria residir a Nova York. Home misteriós i enigmàtic, és un dels escriptors espanyols més originals i importants. Va viure un temps a París, com a llogater (a precari) de Marguerite Duras, on va començar a escriure un dels seus primers llibres, La asesina ilustrada  (1977), un llibre verinós i criminal. Entre la seva producció podem destacar: Impostura (1984), Historia abreviada de la literatura portàtil (1985), Una casa para siempre (1988), Suicidios ejemplares (1991), El viajero más lento (1992), Hijos sin hijos (1993), Recuerdos inventados (1994),  Lejos de Veracruz (1995), Extraña forma de vida (1997), El viaje vertical (1999, Premi Rómulo Gallegos), Bartleby y compañía (2001, Premi Ciutat de Barcelona i Prix Meilleur Livre Étranger), El mal de Montano (2002, Premi Herralde 2003, Premi Nacional de la Crítica 2003 i Premi Médicis 2003) i París no se acaba nunca (2003), que es va presentar a Girona dins del Fòrum LiberPress 2003.

És cosí de Joan de Sagarra des de fa força anys.

 

Joan de Sagarra

Va néixer i viu a Barcelona. Escriptor i periodista precoç, va començar a escriure essent adolescent al setmanari parisenc Arts. És un dels crítics teatrals més prestigiosos d’Europa. Ha escrit centenars d’esplèndids articles (a El País, la majoria), on posa tota la seva erudició, gust i ironia. Els seus articles s’han recollit en llibres com La horma de mi sombrero (1997). Estima amb passió totes les bones coses de la vida: llegir, viatjar, menjar, beure, fumar… Li agraden Nàpols i París, les novel·les policíaques de Georges Simenon i Jean-Claude Izzo, les cançons de Brel, Barbara, Brassens i Ovidi Montllor, el whisky irlandès, una bona bullabessa de Marsella, els milfulls de la Brasserie Lipp, comprar llibres (a La Hune, per exemple) i devorar-los, parlar amb els amics i, sobretot, la María Jesús (d’Alcoi, com Ovidi).

Creador de la seva pròpia i exclusiva família literària, ha fet de cosí a Enrique Vila-Matas.

Abolim l'ablació!

Carles Cruz Moratones

Va néixer a Girona. És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Va exercir d’advocat des de 1976 fins a 1989, que va ingressar a la carrera judicial. Ha estat magistrat de primera instància i instrucció a Berga, Lleida i Girona. Ha estat jutge degà de Berga i Girona. És magistrat de l’Audiència Provincial de Girona des de 1999. És professor del Centre d’Estudis Jurídics, de l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICAG i de postgrau de violència domèstica a la Universitat Ramon Llull. Des de 1997, és promotor i portaveu de la Comissió de seguiment dels protocols de violència domèstica, menors i mutilació genital femenina de les comarques gironines. És coordinador i coportaveu a Catalunya de Jutges per a la Democràcia. Ha estat ponent de diversos congressos i jornades en l’àmbit dels drets humans.

 

Rosa Masip

Va néixer a Barcelona. És llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1978) i en ciències polítiques i dret constitucional per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat (2000). Treballa als Estats Units com a periodista i professora de llengua espanyola (1979-1982). Va treballar a Nicaragua (1983-1985) per a la televisió i com col·laboradora de La Vanguardia. De tornada, va treballar a RTVE com a redactora dels serveis informatius i en la secció de política internacional, cobrint eleccions i conflictes a Amèrica Central i Àfrica. Ha treballat al diari El Observador com a especialista en temes d’immigració. L’any 1996 va tornar a RTVE, on treballa com a redactora del programa Gran angular.

 

Nadet Viñamata

És metge d’assistència primària a l’ICS. Treballa a Banyoles com a pediatre. Durant tres anys va ser cooperant a Amèrica Central i a Uganda. Entre els anys 1992 i 1994 va coordinar el treball interdisciplinari per a immigrants de l’Àfrica Occidental a l’ABS de Salt. Ha participat activament en el Protocol d’atenció a l’immigrant de l’Àfrica Occidental (1994-1995) i en l’elaboració del Protocol de lluita contra l’ablació.

 

Rosa Negre Costa

És llicenciada en ciències de l’educació i caporal del Cos de Mossos d’Esquadra. Des de fa tres anys, és interlocutora regional amb la comunitat a la regió policial de Girona. Ha participat, com a agent dels Mossos d’Esquadra, en diferents projectes amb el Centre UNESCO de Catalunya vinculats a la multiculturalitat. Participa en el projecte internacional Transfer, que treballa per a l’elaboració de material de formació per a comandaments policials. Ha exercit de formadora de policies en matèria de multiculturalitat a l’Escola de Policia de Catalunya i també ha format policies en el marc de la formació itinerant, en aquesta matèria, que coordina el Centre UNESCO de Catalunya.

Participa en la comissió interdisciplinària d’experts que va elaborar el Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina.

La guerra: una violació dels drets humans

Reza Deghati

Va néixer a Tabriz (Iran) el 1952. És arquitecte. Va descobrir la fotografia als 14 anys i des de 1979 s’hi dedica plenament. Tant a l’institut com a la universitat va lluitar per la llibertat d’expressió i el progrés social al seu país. Va ser detingut pel règim del Xa, per activisme polític, i va ser condemnat a cinc mesos d’aïllament, durant els quals el van torturar cada dia. Quan, amb la caiguda del Xa, es va produir el canvi de règim al seu país, la seva sort no va canviar i es va exiliar a París.

Va marxar a l’Afganistan com a reporter i consultor de l’ONU i hi va conèixer el combatent i polític Massoud, amb el qual l’unia una gran amistat fins que el van assassinar. El 1989 va trobar la seva dona, Rachel. El 1992, va crear la seva pròpia agència, Webistan, i el 2001, una associació humanitària, Aïna, per desenvolupar la cultura i la comunicació a l’Afganistan: ajuda als nens del carrer, formació de joves periodistes, facilitació de material a aquests joves, etc. Les rendes del seu llibre Destins croisés (2003), amb més de vint mil exemplars venuts, l’han ajudat a dur-ho a terme.

Ha viatjat per tot el món (de Ruanda a Sarajevo, de la Xina al Líban, de Filipines a l’Àsia Central…). Ha treballat per a l’Agence France-Press, Sipa Press, Time Magazine, Newsweek, Life, Paris Match, Géo, National Geographic… Ha rebut el Premi CICAE i Prix Canes Junior, i ha tingut una menció especial per la Càmera d’Or. Ha exposat a nombrosos museus i països: a les baranes dels jardins de Luxemburg, a París (promogut pel Senat francès), als Banys Àrabs de Girona, a Cassà de la Selva, etc.

 

Sandra Balsells

Va néixer a Barcelona el 1966. L’any 1989, després de llicenciar-se en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i cursar estudis de fotografia en l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, va residir tres anys a Londres, on es va iniciar professionalment en l’àmbit del fotoperiodisme. Va fer un curs de postgrau de fotoperiodisme al London College of Printing, que va combinar amb pràctiques als diaris britànics The Guardian i The Times.

L’estiu de 1991, va viatjar per primera vegada als Balcans per col·laborar amb el diari The Times com a corresponsal en el conflicte serbocroat.

A partir d’aquest any i fins a finals del 2000, la seva trajectòria professional es va centrar en els Balcans, on ha fet nombrosos reportatges i col·laborat en diversos mitjans de comunicació nacionals i estrangers.

D’aquest període destaca la seva participació en el documental televisiu Dying for the truth (1994), per a la cadena de televisió britànica Channel 4; l’exhibició de part de la seva obra en el IX Festival Internacional de Fotoperiodisme Visa pour l’Image, de 1997, a Perpinyà (França), i la intervenció en nombrosos cursos i fòrums de debat nacionals i internacionals.

Ha participat en més de cinquanta exposicions individuals i col·lectives, i el seu material ha estat publicat en nombrosos mitjans de comunicació, com The New York Times, The Toronto Star, The Observer, Today, Evening Standard, La Vanguardia, El Mundo, Woman, Avui, El Temps, etc.

També ha realitzat diversos reportatges fotogràfics a Israel, Palestina, Mèxic, Romania, Canadà, Cuba i Sicília, i ha col·laborat en diverses publicacions i amb associacions humanitàries.

Des de l’any 1955 compagina el seu treball de fotoperiodista amb la docència a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

 

Miquel Ruiz Avilés

Empordanès, l’any 1979, amb l’aparició de Punt Diari, va formar part de l’equip fotogràfic del diari i el 1982 va aconseguir una fotografia exclusiva mundial de Salvador Dalí l’endemà de la mort de Gala. De 1983 al 1987, va col·laborar com a corresponsal gràfic amb El Periódico de Catalunya, Avui, Lecturas, Interviú, Cambio 16, Bunte, Actual i Covert. També va participar en els llibres Els pobles de l’Empordà (1984), Un tríptic gens crític, Barques i fogons, Del Ter a Portbou (1991) i Empúries/Olímpia (1992). Ha col·laborat amb El País, l’Agència EFE, 7 DiesEl Observador i La Vanguardia i és cap de fotografia i membre del consell de redacció de l’Empordà Federal. Va viatjar a Nicaragua, on va muntar un audiovisual amb més de 1.200 diapositives. Va ser cap de fotografia dels Jocs Olímpics per a les proves de rem a Banyoles. És cofundador de l’associació Fotògrafs per la Pau, de la qual és president. En plena guerra dels Balcans va entrar a Sarajevo i va viatjar per Bòsnia.

És membre associat del sindicat de la imatge UPIFC i membre de la seva junta directiva. Ha treballat a El Punt i ha fet nombroses exposicions de fotografies.