PREMI LIBERPRESS CANÇÓ 2019

LEÓN CHÁVEZ TEIXEIRO

Va néixer l’11 d’abril de 1936 a la Ciutat de Mèxic. Des de petit li agradava la música i la cançó, i el 1964 començà a cantar en públic. El 1968, mentre era estudiant del Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics de la Universitat Autònoma de Mèxic, va formar part del grup que va fer el documental El grito, dirigit per Leobardo López, un treball que registrava tot el procés del moviment estudiantil de 1968 com a resposta a la repressió de l’Estat. Des d’aleshores, amb les seves cançons, ha reivindicat totes les manifestacions populars, democràtiques, revolucionàries i en defensa dels drets humans, tant mexicanes com internacionals. Ha treballat amb el seu amic i coautor de diverses cançons, Álvaro Guzmán Gómora, fins al 2000, any en què va morir. Ha cantat a El Salvador, EUA, Xile i tot Europa. A l’Estat espanyol ha cantat al País Basc i en nombroses ocasions a Barcelona, en el Festival Barnasants. Els seus discs són La piel (amb Alvaro Guzmán), del 1969; Ponciano Flores, del 1974; La vieja gorda y callada, del 1974; Canciones (amb diversos autors), del 1979-1980; Se va la vida, compañera, del 1979-1980; La fundición, del 1989; Memoria (per a l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional), del 1999; Barcelona (gravat durant la clausura del Festival Barnasants, 2007), del 2010, etc. Ha estat protagonista de diversos llibres, per exemple d’El cantor con el sol en el sombrero, de Jorge Gasca Salas, del 2018, i de documentals, com ara Iba volando, de Berenice Úbeda, del 2010, o Mujer. Se va la vida, compañera, de Mariana Rivera, del 2018.

 

PREMI LIBERPRESS CANÇÓ 2019

LEÓN CHÁVEZ TEIXEIRO rep el PREMI LIBERPRESS JOËLLE STINKESS de CANÇÓ 2019, per la seva immensa carrera professional, en què ha creat i cantat (la majoria de vegades coralment amb molts altres compositors, músics i cantants) cançons compromeses amb la llibertat, la rebel·lia, la defensa de tots els vulnerables i, molt especialment, de les dones, utilitzant el vehicle de la seva esplèndida veu per crear un horitzó de solidaritat difícilment superable.