Premi LiberPress Literatura 2009

Tom Sharpe

Tom Sharpe (Londres, 1928) és novel·lista. Va estudiar a la Universitat de Cambridge. El 1951 es va traslladar a Natal (Sud-àfrica), on es va dedicar a fer treballs socials i a l’ensenyament. El 1961 va ser empresonat a Pietermaritzburg per haver escrit una obra contra l’apartheid. De la seva experiència a Àfrica va obtenir la inspiració per escriure Assemblea sediciosa i Exhibició impúdica. Des del 1963 fins al 1972 va treballar com a professor d’història al Cambridge College of Arts and Technology. Va rebre el Gran Premi de l’Humor Negre el 1986. En les seves novel·les es pot trobar un humor corrosiu, a vegades cruel, però sempre lúcid i inflexible amb el poder, els diners, la ximpleria i la injustícia.

Els seus llibres (especialment la sèrie Wilt) critiquen el sistema educatiu, l’esnobisme de la classe alta anglesa, el món literari banal, els extremismes polítics de tot tipus, la burocràcia i l’estupidesa en general. Els seus personatges fan servir sovint un llenguatge vulgar i explícit. Els seus llibres han estat traduïts a moltes llengües i fins i tot se n’han fet sèries per a la televisió. Wilt va ser portada al cinema el 1989 per Michael Tuchner. Entre les seves obres, destaquen Vicis ancestrals; Wilt; Wilt, més que mai; Una princeseta amb problemes; L’ovella negra… Darrerament (setembre de 2009) ha publicat The Gropes. Viu a Llafranc, a la Costa Brava, des del 1995.

Premi LiberPress Literatura 2009

Rep el Premi LiberPress Literatura per ser un escriptor i un tipus inconformista però britànic, britànic però díscol, díscol però educat, educat però indòmit, indòmit però elegant, elegant però incisiu, incisiu però amable, amable però divertit, divertit però tendre, tendre però bon bevedor de whisky; per la seva escriptura aguda, rebel, corrosiva, implacable i divertidíssima; per tot el que, atacant i ridiculitzant el poder, especialment la corrupció, la mesquinesa i el cretinisme del poder, ens ha fet pensar, reflexionar i, sobretot, riure, i, finalment, per haver tingut la gentil bogeria o la inclinació de voler viure al nostre costat.