Premi LiberPress Cançó 2008

Daniel Viglietti

Daniel Viglietti està considerat un dels cantautors llatinoamericans més coneguts i compromesos de tots els temps.

 

Va néixer a Montevideo (Uruguai) el 1939, i des de jove va estudiar i practicar la música popular a través de les seves pròpies composicions i amb textos de poetes com Federico García Lorca, César Vallejo, Nicolás Guillén o Mario Benedetti, entre d’altres.

 

Viglietti va ser empresonat al seu país el 1972, durant la dictadura de Stroessner, i va haver d’exiliar-se el 1937, quan va sortir de la presó. Durant l’exili va fer gires musicals per tot Europa, Amèrica, Àfrica i Austràlia, denunciant la dictadura uruguaiana, la situació mundial dels pobres i els treballadors i defensant els drets humans. No va poder tornar a l’Uruguai fins al 1984, amb l’obertura democràtica del país, i a l’arribada va donar un recital multitudinari a l’estadi Luis Franzini.

Les seves composicions les han cantat altres artistes com Víctor Jara, Isabel i Ángel Parra, Soledad Bravo, Chavela Vargas i Quilapayún. Al llarg de la seva carrera ha compost també música per al cinema i el teatre, i ha compartit escenari amb escriptors com Eduardo Galeano i Juan Gelman. Entre els seus discos, destaquen treballs com Hombres de nuestra tierra, Trópicos, Canciones para el hombre nuevo i A dos voces. Una de les seves cançons, «A desalambrar», va arribar a ser un autèntic himne en algunes manifestacions cíviques celebrades en l’època.

Premi LiberPress Cançó 2008

Se li lliura el premi per la seva trajectòria musical i pel seu paper com a cantautor compromès en la denúncia de les dictadures i de la manca de llibertats al món (especialment a Iberoamèrica); per cantar en contra de la repressió i les pèssimes condicions socials amb què viuen algunes minories, i per la intensitat i la profunda humanitat de la seva obra musical, arrelada als cants dels pobles i als pobres.