Salvador Puig Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948) va ser un jove militant anarquista i antifeixista que va formar part del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), que donava suport a la lluita obrera i la revolució armada per intentar fer caure la dictadura franquista. La tardor de l’any 1973 va ser detingut per la mort d’un policia en un tiroteig durant la seva detenció. Després de ser torturat i sotmès a un judici irregular i sense garanties, va ser condemnat a mort per un consell de guerra militar. Malgrat la pressió internacional perquè li commutessin la pena, el van executar per garrot vil el matí del 2 de març de 1974 a la sala de paqueteria de la presó Model de Barcelona, enmig de la indignació popular.
Lluís Llach li va dedicar el tema «I si canto trist», que donava títol al seu disc de l’any 1974. Joan Isaac va compondre i cantar «A Margalida» (1976) en homenatge a Puig Antich i a la seva companya. El 2005 Loquillo també va fer una cançó dedicada a la seva memòria, «El año que mataron a Salvador». Se n’han escrit llibres de poemes, d’història i de teatre, i s’han fet pel·lícules (Salvador) sobre la seva vida i la seva mort. Joan Miró va pintar la sèrie «L’esperança del condemnat a mort». El 5 de març de 2016 es va inaugurar una plaça al barri de Roquetes de Barcelona amb un mirador amb vistes a la ciutat i un monument al seu nom.
Havíem pensat anotar aquí qui va ser el jutge militar del procés en el qual va ser condemnat i la composició del Consell de Ministres del dictador Franco que va permetre i ratificar l’execució, però finalment hem decidit que els seus noms no taquin aquesta plana i que el millor és que restin en el silenci i el menyspreu de la seva ignomínia i de la seva infàmia.