Salomó (Mon) Marquès i Sureda, nascut a l’Escala, però gironí de cor, és un mestre educador de mestres i un home profundament ètic. En la seva trajectòria humana i professional trobem l’escoltisme i el seminari, on va estudiar filosofia i teologia. Va fer de capellà a Cassà i al Collell, i es va secularitzar l’any 1974. És pedagog de la primera promoció de la UAB, on va ser professor d’introducció a les ciències de l’educació i d’altres assignatures. Va doctorar-se cum laude i amb premi extraordinari. Va col·laborar de valent perquè es creés la Universitat de Girona, de la qual és professor emèrit. Va ser degà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdG, en la qual ha treballat com a catedràtic d’història de l’educació. Va ser president del GRAMC (Grups de Recerca sobre Minories Culturals i Treballadors Estrangers), va col·laborar i treballar amb l’Institut de Ciències de l’Educació i ha estat membre des de l’inici de Justícia i Pau.
Ha escrit nombrosos articles en revistes i ha publicat molts llibres, una gran part col·lectivament, com ara: ¿Qué es la pedagogía? Una respuesta actual (1985), amb Jaime Sarramona; L’exili dels mestres (1997); Els mestres de la República (2006) i Mare de Déu, quina escola! (2008), aquests dos últims amb Raimon Portell), i ha dirigit una vintena de tesis doctorals. Després de ser guardonat amb el tretzè Premi Mestres 68, Xavier Besalú va fer-li una aproximació biogràfica. També ha rebut la distinció Jaume Vicens i Vives de la Generalitat de Catalunya. Ha treballat sempre per la defensa dels drets humans i per la recuperació de la memòria històrica, especialment dels camins de l’exili. D’ell, podríem acabar dient que, tot i que és un pedagog eminent, un gran personatge humà i solidari, un expert en l’educació i en l’exili, un caminador i excursionista infatigable i un llaminer voraç dels dolços i de la vida, també és un home senzill i bondadós.
Premi LiberPress Camins 2014
Mon Marquès rep el Premi LiberPress Camins per la seva trajectòria humana i pedagògica, que ha obert camins d’erudició, de rigor i de sensibilitat a tants alumnes i mestres; perquè ha recuperat, ensenyat i acompanyat tanta gent, gran i jove, amb qui ha treballat, per mostrar-li els camins dolorosos de l’exili, els camins de la retirada, els camins de la memòria, els camins per mirar com som i on som, d’on venim i on van marxar molts dels millors, i perquè ens ha ajudat a descobrir un món molt millor i un país més solidari, lliure i independent, a aprendre’n i a caminar-hi.