Roser Rosés Senabre va néixer a Barcelona el 1926. El 1938 els seus pares la van enviar a l’URSS per protegir-la dels perills de la Guerra Civil. Allà, però, va patir els estralls de la Segona Guerra Mundial sense poder tornar a casa, i va sobreviure miraculosament. Quan el 1947 va poder tornar a Barcelona, passant per Mèxic i amb papers falsos, es va trobar amb la misèria i la postguerra dels vençuts en la seva pròpia família.
Ha impartit classes de català i rus, ha treballat de correctora i ha col·laborat en el Club d’Amics de la UNESCO. Actualment, amb noranta anys, és voluntària al Museu d’Història de Catalunya, on forma part del Consell de Savis i explica als alumnes de diversos nivells les seves vivències a causa de les guerres. Ha publicat Trenes tallades (2016), la història del seu periple vital a Rússia, i ha estat un gran èxit.
Roser Rosés Senabre rep el Premi LiberPress Camins 2017 per una vida llarga en la qual ha fet camins múltiples i dificilíssims des de molt petita, ha portat amb gran responsabilitat i maduresa la seva infància i adolescència, ha passat la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i els pitjors anys del franquisme sense descoratjar-se, fins a retrobar, amb tots nosaltres, la llibertat, i, ja de més gran, d’una manera prudent, sàvia i tolerant, ha obert els camins de la memòria a altres infants i adolescents, tal vegada més afortunats.