Paolo Bianchini va néixer a Roma i és un director de cinema italià. Va començar com a ajudant de direcció de directors italians importants com Luigi Zampa, Mario Monicelli, Luigi Comencini, Vittorio de Sica, Mauro Bolognini i Sergio Leone, entre d’altres. Després es va dedicar al cinema comercial i a la publicitat, i va treballar per a grans empreses internacionals fins al 1997, quan va tornar al cinema amb La grande quercia, premiada al Festival de Berlín, al Festival Napa Valley (Califòrnia), al Chicago Film Festival i al Festival Internacional de Cinema per a Joves de Laon (França).
El 2002 va dirigir L’uomo del vento, patrocinada per l’UNICEF; el 2004, Posso chiamarti amore?, i el 2005, Il bambino sull’acqua. Amb Paola Rota va fundar Alveare Cinema, una productora que ha produït films com Il giorno, la notte o Il sole dentro, molts sota el patrocini d’UNICEF. També cal destacar els films L’addio a Enrico Berlinguer (1984), un documental col·lectiu, i Vite a perdere (2003), Codice Aurora (2007) i Mal’aria (2009). El 2002 va ser nomenat ambaixador d’UNICEF pel seu treball sobre els problemes de la infància, que ha tractat en moltes de les seves obres. Actualment, junt amb el seu fill, fa cinema dins de les presons italianes amb una websèrie de la televisió pública italiana sobre la reinserció dels joves.
Premi LiberPress Cinema 2017
Paolo Bianchini rep el Premi LiberPress Cinema 2017 per la seva extraordinària carrera cinematogràfica, dedicada en gran part al cinema social i de compromís; per la seva defensa i visió del món de la infància i l’adolescència a través del cine; per haver mostrat amb gran bellesa i tendresa la marginació, els desvalguts, els vulnerables i els éssers que són víctimes de qualsevol mena de poder; pel seu mestratge; per la seva coherència i independència, i per l’esteticisme, la bellesa i la duresa, només quan és necessària, de la seva admirable i prestigiosa obra.