«Allò era un tomba; només l’esperança que tal vegada podríem sortir d’allà ens permetia viure», escriu Moshe Ha-Elion. Aquesta frase defineix el sentiment del poeta i prosista grec deportat amb tota la seva família des de Tessalònica (Grècia) fins al camp de concentració d’Auschwitz entre el 13 i el 14 d’abril de 1943, en plena Segona Guerra Mundial.
Va néixer a Salònica, el febrer de 1925, fill d’una vella nissaga sefardita, tot i que el seu cognom prové de Ha-Elion i els seus avantpassats eren originaris d’Ayllón (Segòvia). Amb divuit anys, després d’haver estat en un gueto i d’haver-se-li confiscat tots els béns, va ser deportat a Auschwitz amb la seva família, la qual va ser exterminada només d’arribar, excepte ell, que encara no s’explica com es va poder salvar. El jove Ha-Elion va romandre en aquest camp fent tot tipus de treballs durant 21 mesos, fins a l’evacuació d’Auschwitz.
Van ser temps molt difícils, en els quals va ser inclòs en dues de les denominades marxes de la mort i va estar empresonat a Mauthausen, Malchow i Avenze, d’on finalment va ser alliberat el maig de 1945 per soldats nord-americans.
Emigrat a Israel, durant un temps va fer carrera a l’exèrcit israelià, on va arribar al grau de coronel. Ja de gran, es va llicenciar en lletres. Ha escrit i ha publicat poesia en ladí, i ha traduït l’Odissea, d’Homer, a aquesta llengua. També ha escrit un llibre en homenatge a la seva germana morta, The girl in Auschwitz.
Moshe Ha-Elion és membre dels consells de govern de les institucions Yad Vashem, el Centre d’Organitzacions de Supervivents a Israel, el Recanati Old Age Home i l’Associació de Supervivents de l’Holocaust Grec dels Nazis.
Té un màster en humanitats per la Universitat de Tel-Aviv, és poliglot i la seva llengua materna, a més de l’hebreu, és el ladí o castellà antic, que ha intentat preservar perquè no es perdés. Està casat i té sis nets i quatre besnets.
Premi LiberPress Catalunya 2014
Moshe Ha-Elion rep el Premi LiberPress Catalunya 2014 per la seva lluita i resistència, que va fer que sobrevisqués als caps d’extermini nazis; perquè és un símbol de la humanitat refeta sobre la barbàrie; per la seva dedicació a preservar la memòria de l’holocaust; per la seva defensa d’una llengua antiquíssima, i per la seva dedicació a l’humanisme, a la pau i a la cultura.