Premi LiberPress 2017

Jaume Capdevila i Herrero, Kap, va néixer a Berga el 1974 i és un gran dibuixant d’humor i caricaturista català. Actualment publica les seves vinyetes als diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo, a revistes catalanes com El Triangle o El Web Negre i a revistes estrangeres com Courrier International, Siné Mensuel, Siné Hebdo, La Méche, Zélium (totes franceses) i L’Antitempo (italiana), entre d’altres. També publica als EUA mitjançant el Political Cartoonists Index de Daryl Cagle, ha dibuixat en directe en programes de televisió com Els matins de TV3 i forma part del consell de direcció de l’Institut Quevedo de l’Humor de la Fundació General de la Universitat d’Alcalá. Se’l considera un dels principals especialistes a Catalunya pel que fa al dibuix d’humor i la premsa satírica. També és president de Dibuixants sense Fronteres i membre de l’associació internacional de dibuixants d’humor patrocinada per l’ONU Cartooning for Peace (Premi LiberPress Associació 2013). L’any 2009 li van concedir el Premi Internacional d’Humor Gat Perich, i el 2015, el Premi Notari de l’Humor de la Universitat d’Alacant.

El febrer de 2016 va guanyar alhora el primer i el tercer premi d’un dels certàmens del món de l’humor gràfic més prestigiosos d’Europa, el Press Cartoon Europe. Té moltes obres amb els seus ninots, entre les quals destaquem Sense Kap ni peus: ninots i acudits (1997), Manar! Manar!: com s’ho munten per mantenir-se a la poltrona (2009), Som i serem: postals de la Catalunya independent (2013), Pujol i fa sol. Històries de Pujolàndia (2014) i Kap: 15 anys gegants (2015), i moltes altres de col·lectives, com Any d’estelades (2012), Fins als borbons! (2013) i Any de consulta (2014). 

Estudiós i expert de l’humor gràfic d’ara i, sobretot, d’abans, també té moltes obres dedicades a altres mestres, publicacions desaparegudes i temes candents, com Muntañola: l’art de viure, l’art de riure (2007),  Bagaria. La guerra no fa riure: caricatures antifeixistes a La Vanguardia (1936-1938) (2007), L’humor gràfic de Tísner (2009), Si los curas y frailes supieran: antología de caricatura anticlerical (2010), Andreu Dameson: geni de la caricatura (2011), El Gran Vázquez. Todo por la pasta (2011), L’Esquella de la Torratxa 1879-1939. 60 anys d’història catalana (2013), Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912) (2012), La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast (2013), Papitu (1908-1937) Sàtira, erotisme i provocació (2014) i Perich (2015), amb Raquel Perich. Ha fet exposicions a Barcelona, París, Granada, Madrid i Mèxic, entre altres llocs. La seva obra és habitual als circuits internacionals d’humor gràfic, i ha aconseguit el Premi Humoris Causa a la Biennale Internazionale di Humor Grafico Vino, Humour e… Fantasia (Itàlia), i mencions al Festival Internazionale di Humor Grafico (Itàlia), al Press Cartoon Europe (Bèlgica) i al World Press Cartoon.