Andrés Vázquez de Sola (San Roque, Cadis, 1927) és dibuixant, periodista i pintor. Va néixer en una família d’ordre i de dretes, i va estudiar a La Línea de la Concepción i al Seminari de Sacromonte (Granada), que va abandonar aviat. Després va començar a treballar en el diari Patria, i a partir del 1951 va militar clandestinament al Partit Comunista d’Espanya (PCE). Va patir actes de censura, acomiadaments i deportacions a altres regions de l’Estat, i va marxar a Madrid, on va treballar en el diari del mateix nom com a col·laborador fix. La repressió va continuar fins que va abandonar aquest diari i Televisió Espanyola, on presentava el programa La noche del sábado i dibuixava davant les càmeres caricatures dels participants, i el 1959 va marxar a París a peu. Allà va passar moltes dificultats, i va arribar a dormir sota els ponts del Sena, fins que va publicar «La Gran Corrida Franquista» en el diari satíric Le Canard Enchainé, de la qual va haver de fer una tirada d’un milió d’exemplars davant de l’èxit que va tenir. Durant trenta anys va treballar com a periodista a Le Canard, Le Monde, Le Monde Diplomatique i L’Humanité, entre d’altres. També va publicar llibres com Historia triste de un perro triste (1968) o La Franquísima Gracia (1970), va organitzar exposicions personals i col·lectives, i va col·laborar en programes de ràdio i televisió. A Espanya va col·laborar amb Mundo Obrero, Interviú i El Cocodrilo, entre d’altres, i unes caricatures contra Felipe González i l’OTAN el van portar al banc dels acusats. El 1972 va rebre la Palma d’Or a Bordighera (Itàlia) i el 1974, el Nasreddin Hoca a Turquia. És un home coherent, valent, contestatari, compromès, honest amb els seus ideals, mordaç, satíric i profundament divertit, que sempre ha incomodat el poder. Mestre de ninotaires i lluitador antifranquista i per la llibertat d’expressió, també ha estat un pintor excepcional que ha fet quadres de gran format, plens d’audàcia i bellesa. El 1985 es va retirar del periodisme i va marxar a viure a Granada. Actualment es dedica a pintar i a fer exposicions monogràfiques com «Lorca y sus amigos», «Mujeres de mis sueños», «La Generación del 27», «República o “esto”», «Homenaje a Francisco Ayala» o «Besitos desde Sodoma», i publica llibres com Cenizas de un mar en llamas, dedicat a la immigració. El 2014 li van atorgar la Medalla d’Andalusia, i el 2016, el Premi Internacional d’Humor Gat Perich.
