Als 18 anys ja va guanyar el concurs de joves talents de Vogue, on va treballar quinze anys com a editora de la revista. Des del 1985 fins al 2002, Lisa va treballar per a Condé Nast Publishers i com a periodista autònoma per a The Times, The Independent, The Observer, The Guardian, El País i altres. Va escriure tretze llibres d’interiorisme i fotografia. El 2002 va abandonar la moda i el glamour i es va traslladar a Ghana, on va crear l’ONG OAfrica (OrphanAid Àfrica), dedicada a atendre els nens més necessitats (amb SIDA, nascuts amb greus deformitats, desnodrits, abandonats…). Tot va passar quan, com a voluntària d’un orfenat ghanès, va veure la situació de molts nens. El treball infantil, el tràfic i els maltractaments eren arreu. Lisa, en tornar, va vendre la casa, la companyia i el cotxe, i es va traslladar a Ghana. Des d’aleshores treballa pel benestar dels infants, especialment evitant que siguin enviats a orfenats deplorables i il·legals per famílies que no tenen recursos. Va donar la solució al Govern de Ghana, i amb el seu suport es va encapçalar un projecte de reforma massiu amb el Departament de Benestar Social i UNICEF per evitar que l’atenció institucional suplanti les famílies (sempre que sigui possible), per millorar la capacitat de famílies empobrides i per reforçar les comunitats, perquè siguin capaces de tenir cura dels seus fills. Lisa va crear la Comunitat Familiar Foster OrphanAid Africa per a nens que necessiten cures o protecció mentre esperen la reunificació amb les seves famílies. Va ser construïda estratègicament al costat d’un poble pobre perquè els conciutadans puguin també beneficiar-se de l’escola de l’OA, la clínica de salut i el centre comunitari. La història i la causa de Lisa han estat escrites en més de cinquanta publicacions, com Elle, Glamour i Vanity Fair. Ha estat reconeguda amb el Premi Face Africa i el Prix Femme Dynamizante de Clarins el 2012. El 2014, el seu llibre de memòries Who Knows Tomorrow va ser publicat als Estats Units, Regne Unit i Austràlia, i el 2015, a França i a Espanya. Fa deu anys que va començar a treballar en un format documental, en el qual va col·laborar amb el famós periodista investigador Anas Aremeyaw, el rockstar del periodisme africà, en temes de drets humans, en particular sobre tràfic de nens i nenes. El seu darrer treball amb Anas, subvencionat per la Unió Europea, ha estat el reportatge Chained By Begging, que ella va dirigir, en què descobreix i denuncia una xarxa de traficants a Níger.
Premi LiberPress 2019
LISA LOVATT-SMITH rep el Premi LiberPress 2019 per ser una periodista que, des de la seva professió, que transforma, canvia i millora, va entendre que havia de posar la seva capacitat de comunicació al servei dels més desvalguts, treballant i explicant, amb coratge i compromís, la situació extrema que pateixen molts infants a l’Àfrica, tot i la perillositat de la seva feina. Un veritable periodisme de combat i d’humanitat.
