Virgilio Giotti (pseudònim de Virgilio Schönbeck, la seva mare es deia Ghiotto) va néixer l’any 1885 a Trieste. El 1907 es va traslladar amb la seva família a Florència, on va treballar com a viatjant de comerç. El 1912 va conèixer Nina Schekotoff, moscovita, que va ser la seva companya tota la vida. El 1920, va tornar a Trieste i va publicar prosa i especialment poesia, en diverses revistes (Solaria, La Riviera Ligure…). A Trieste va viure humilment fins que va morir. Va començar treballant com a quiosquer i després com a empleat de l’Hospital de Trieste. Va tenir tres fills: Tanda (Natàlia), Paolo i Franco. Els dos nois van ser enviats a Rússia durant la Segona Guerra Mundial, allà van perdre la vida i els seus cossos no es van trobar mai.
Per a ells, per la seva absència, va escriure un llibre o diari privat magnífic: Appunti inutili (1959). A més d’aquesta obra, traduïda i publicada al català per l’editorial Cal·lígraf l’any 2014, va publicar els llibres: Piccolo canzoniere in dialetto triestino (1914), Caprizzi, Canzonete e Stòrie (1928), Liriche e idilli (1931), Colori (1941), Sera (1946) i Versi (1953). Va morir el 21 de setembre de 1957.
Virgilio Giotti, un excel·lent poeta triestí massa vegades oblidat, és reconegut i recordat amb el LiberPress Memorial per la seva obra literària, exquisida i delicada, feta tant en italià com en dialecte triestí, i per la seva trajectòria vital i cultural. Alhora, aquest guardó és també un record per als seus fills Paolo (1915-1943) i Franco (1919-1943), soldats que van morir a Rússia i que mai no van ser trobats. Perquè visquin encara en la nostra memòria.