Elisabet Ricol, coneguda com a Lise London, va néixer a Montceau-les-Mines el 15 de febrer del 1916 i va morir a París el 31 de març del 2012. Filla d’emigrants aragonesos de Terol, als quinze anys ja militava a les Joventuts Comunistes franceses, i als divuit va començar a treballar en el Komintern, a Moscou, on va conèixer Artur London, un jove comunista i intel·lectual txec, d’origen jueu. Des d’aleshores, van compartir l’ideal de la lluita antifeixista. Tots dos van participar a les Brigades Internacionals per ajudar l’Espanya republicana.
Després, durant la Segona Guerra Mundial, va participar, junt amb el seu marit, Artur (àlies Gerard), a la resistència francesa fins que va ser detinguda l’agost de 1942. Condemnada a mort, es va salvar de l’execució perquè estava embarassada del seu primer fill, si bé va ser condemnada a treballs forçats a perpetuïtat i va ser deportada pels alemanys al camp de concentració de Ravensbrück. Se la considera una testimoni privilegiada de la història, ja que va tractar amb Stalin, Tito, la Pasionaria i Ho Chi Minh, entre d’altres.
Roja primavera (1996), el primer dels seus dos volums de memòries, narra la seva vida i la d’Artur London (autor de Les fonts de la confessió (1998), llibre que va revelar al món els engranatges criminals de la maquinària estalinista). El segon volum, Memoria de la resistencia (1997), recull el període comprès entre la derrota de la República i el retorn des dels camps de concentració nazis.
Jean Ferrat li ha dedicat cançons, i Simone Signoret l’ha representada a La confesión (1970), la pel·lícula de Costa-Gavras basada en les memòries d’Artur London. També s’ha fet una pel·lícula sobre ella: El rojo de las cerezas, dirigida per Emilio Garrido el 2011.