Manuel Costa-Pau Garriga és empordanès, de Garriguella, nascut en un any ple d’auguris, grans treballs i malfiances: 1936. Potser d’aquí li venen l’ànsia, a voltes ferotge, de viure, i l’afany de descoberta que el caracteritzen. És professor de llengua i literatura, editor i escriptor. En el món de l’edició, ha orientat la producció en català d’Alfaguara i ha estat director literari d’edicions Dima, d’Edicions Ulisses i de Llibres de l’Índex. Ha estat cofundador i director de la col∙lecció «Mot d’Obra». Ha presidit el grup promotor del III Congrés de Cultura Catalana i ha creat i dirigit l’editorial Llibres del Segle i la revista Lletres a Plom.
Viu a la rectoria de Gaüses, on té l’escriptori i el taller d’edició, punt de trobada d’amics i de coneguts inquiets. Ha estat partícip incondicional en la contesa indestriable per la justícia humana i la llibertat dels pobles del món.
Es va donar a conèixer amb Mont Perdut (1955), un primer pas fervent en poesia.
Figura a l’Antologia poètica universitària (1959) i a l’Antologia de la poesia social catalana, a cura d’Àngel Carmona (1970). De 1968 és el relat «Sempre sentíem parlar de la guerra». Com a assagista, és autor de Turistes, sirenes i gent del país (1967). Ha dirigit l’obra col∙lectiva Els Països Catalans (1984). Les seves darreres publicacions són: Suite de Biar, poesia, en premsa, i Janna (2010), primer títol d’un cicle narratiu en curs d’edició.
«Vaig conèixer persones estupendes, a Figueres. Una d’elles, extremadament intel∙ligent, és Manuel Costa-Pau. Tots els que l’han tractat queden d’entrada aclaparats per la seva forta personalitat i després, enamorats de la seva intel∙ligència i el seu vivíssim do d’observació. Jo he passat moltes hores xerrant amb ell (és a dir: ell xerrava i jo escoltava), i vaig aprendre tantes coses que un cop més em sento afortunada.»
Fragment d’Els racons de la memòria, d’Isabel-Clara Simó.
Un home, un pensament i també una literatura, absolutament imprescindibles avui i sempre.
Premi LiberPress Literatura 2012
Manuel Costa-Pau rep el Premi LiberPress Literatura 2012 per la seva afuada i delicada obra literària, per la seva immensa tasca editorial, pel seu compromís amb la nostra llengua i la nostra llibertat, que suen i vessen tots els seus escrits, pel seu mestratge literari i vital, per la seva erudita saviesa, el seu inconformisme i una permanent rebel·lia que el fan un home únic en el nostre país.
«Soc apàtrida no pas per devoció sinó perquè he estat estranger a la meva terra.»