Agnès Varda va néixer a Brussel·les, però viu i treballa a França. És directora de cinema i va pertànyer al famós corrent de la nouvelle vague francesa. Ha estat una de les pioneres del cinema feminista. Va estudiar història de l’art a l’École du Louvre abans de treballar com a fotògrafa oficial del Théâtre National Populaire (TNP) de París. Aviat es va interessar pel cinema. Després de passar uns dies gravant a Seta, al barri La Pointe Courte, per a un amic amb una malaltia terminal que no hi podia anar, va decidir fer una pel·lícula, la primera, La Pointe Courte (1954), que narra la història d’una parella i la seva relació a Seta. Aquesta pel·lícula és la precursora estilística de la nouvelle vague. Les seves pel·lícules i documentals són de caràcter realista i social.
Va estar casada amb el realitzador Jacques Demy. A la pel·lícula Jacquot de Nantes (1991) Varda relata la infantesa de Demy i el seu amor pel teatre i el cinema, i li ret homenatge a Les Demoiselles on teu 25 ans (1993) i a L’univers de Jacques Demy (1995).
Entre les seves pel·lícules, destaquen Cleo de 5 a 7 (1961); Les créatures (1966); La felicitat (1965); Contestación de mujeres (1975); L’una canta, l’altra no (1977); Sense sostre ni llei (1985), Lleó d’Or del Festival de Venècia; Los espigadores y la espigadora: dos años después (2002), i Les plages d’Agnès (2008), Premi César el 2009.
Ha rebut el premi René Clair de l’Acadèmia Francesa i el premi Henri-Langlois, entre d’altres, i és Comanadora de la Legió d’Honor.
Premi LiberPress Cinema 2011
Agnès Varda rep el Premi LiberPress 2011 per la seva esplèndida carrera cinematogràfica, d’un gran compromís social i un profund feminisme, en la qual estudia la humanitat, la filma i representa amb la màxima tendresa i emoció, i converteix els personatges en persones. La seva energia, entusiasme, curiositat i amor al cinema, la seva intuïció i respecte a l’hora de ser el testimoni de les vides alienes, la fan una cineasta única i universal.