Nascut a Manila el setembre de 1943, fill d’un català i d’una filipina d’ascendència espanyola, Luis Eduardo Aute és autor i intèrpret en llengua castellana. Va començar a escriure cançons el 1967, any en què va publicar un disc amb versions en català de dos dels seus primers èxits: «Al·leluia núm. 1» i «Roig damunt el negre». Com a pintor, va fer la seva primera exposició en una sala de Madrid el 1960. Va passar força temps a París, on va conèixer la música de Brassens, Brel… Va començar a compondre cançons que cantaven altres cantants: Massiel, Mari Trini, Ana Belén, Marisol, Rosa León… i el 1978 va començar a cantar en públic. Les seves pintures s’han exposat a diversos països i han estat seleccionades per a fires internacionals, com ara la Biennal de París, la Biennal de Sao Paulo, ARCO Madrid, etc.
El 1971 li van concedir el Primer Premi de Pintura a la XXVIII Mostra Fundazione Michetti (Itàlia). Ha escrit llibres de poemes: La matemática del espejo, La liturgia del desorden, Animal (diversos poemaris), Cuerpo del delito, Canciones. També ha escrit guions de pel·lícules; ha dirigit curtmetratges, molts dels quals han estat seleccionats en festivals de cinema: Senses, A flor de piel (amb Ana Belén), El muro de las lamentaciones, La pupila del éxtasis…, i ha realitzat la banda sonora de nombroses pel·lícules i sèries de televisió. Ha dirigit i dibuixat Un perro llamado dolor. Entre les seves cançons més famoses hi ha: «Al alba», «Pasaba por aquí», «Las cuatro y diez», «Cine, cine», «Siento que te estoy perdiendo», «Una de dos»… El 1983, per l’àlbum Entre amigos li van concedir el Premi Nacional del Disc a Espanya.
Premi LiberPress Cançó 2009
El Premi Cançó a Luis Eduardo Aute és per la trajectòria de la seva esplèndida vida musical i artística. Sempre ha estat un artista independent, polifacètic, lliure, inquiet, transformador, múltiple, renaixentista, experimentador, crític i fortament compromès amb el seu temps. També cal destacar-ne la seva vida pletòrica de lluita i solidaritat envers la llibertat de les persones i dels pobles, i la seva extrema sensibilitat per reproduir artísticament i musicalment els sentiments, l’amor, la nostàlgia, la malenconia, l’amistat, i també totes aquelles altres coses que ens envolten i ens conformen: els colors, el llenguatge, la poesia, el cinema, la memòria o la mort.