Giuliano Montaldo, nascut a Gènova l’any 1930, va començar en el cinema com a actor i després com a ajudant de direcció (amb Carlo Lizzani) i col·laborador de Gillo Pontecorvo (a Kapo i a La batalla de Argel). Es va iniciar en la direcció amb Tiro al piccione (1961), pel·lícula contra el feixisme. Després va escriure i dirigir Une bella grinta (1965), Premi Especial del Jurat al Festival de Berlín. La van seguir Dio è con noi (1969), Sacco e Vanzetti (1970, Palma d’Or a Canes) i Giordano Bruno (1973), trilogia de pel·lícules que denuncien la pena de mort i els abusos dels poders militar, judicial i religiós; L’Agnese va morire (que parla de la Resistència), i Marco Polo (per a la televisió).
Altres films que ha dirigit són l’episodi «La moglie svedese» (en la pel·lícula col·lectiva Extraconiugale), L’home de les ulleres d’or, Il giorno prima, Tempo d’uccidere, Le stragione dell’aquila o el documental L’oro di Cuba. Ha dirigit actors com Burt Lancaster, Gian Maria Volonte, Stefania Sandrelli, Nicolas Cage, Edward G. Robinson, John Cassavettes, Giancarlo Giannini, Philippe Noiret, Valeria Golino, Ben Gazzara, Ingrid Thulin, Nino Manfredi i Marlene Jobert, entre d’altres. Apassionat de la música lírica, ha dirigit diverses òperes (Turandot, Otello, Nabucco, Il flauto magico, Un ballo in maschera…). Ha estat president de la RAI Cinema (1999-2002) i és Cavaliere di Gran Croce dal Presidente della Repubblica. Recentment ha realitzat I demoni di San Pietroburgo i està preparant una nova pel·lícula.
Premi LiberPress Cinema 2009
Rep el Premi LiberPress Cinema per la seva carrera cinematogràfica, dedicada a denunciar els excessos del poder, els totalitarismes i la pena de mort; pel seu antibel·licisme i, especialment, per haver-se dedicat, des d’una total independència, a lluitar contra la intolerància, que sempre ha considerat el gran problema de la humanitat, com també per intentar trobar cada dia «una idea bella i nova per canviar les coses i el món».