José María Berzosa, nascut a Albacete el 1928, va començar fent teatre universitari i cinema amateur. Després de ser empresonat per injúries al règim franquista, el 1956 va marxar a París, on viu des d’aleshores. Diplomat per l’Institut d’Alts Estudis Cinematogràfics, ha estat crític de cinema i ha treballat com a ajudant de direcció de Jean Renoir, Jean-Marie Drot i Michel Mitrani. Com a guionista i director, des de 1967, ha fet més de seixanta pel·lícules i curtmetratges. Podem destacar-ne: Comment se débarrasser des restes du Cid (1973), L’amour et la charité (1973), Mourir sage et vivre fou: Don Quichotte (1973), ¡Arriba España! (1975), Joseph et Marie: les mots et les gestes (1979), Le diable (1994), Franco, un fiancé de la mort (1996), Pinochet et ses trois generaux (2004), etcètera.
Ha fet pel·lícules en què retrata i entrevista magistralment diversos artistes: La leçon de cinéma de François Truffaut (1983), Juan Carlos Onetti (1989), Rafael Alberti (1998), Antonio Saura, quelques rêveries d’un promeneur solitaire (1983), Jorge Luis Borges: Le passé qui ne menace pas (1969) i Luis Buñuel tourne ‘La Voie lactée’ (1968). És Premi de la Crítica Francesa 1979 per Chili Impressions (1976); Minerva d’Or 1979 per Joseph et Marie; Premi de la Societat d’Autors de França el 1980 pel conjunt de la seva obra; Premi de la Crítica internacional del Festival de Sant Sebastià el 1984 per Entre-Temps (1983), i Premi Especial del Jurat del Festival de Bondy l’any 1987 per ¡Arriba España! Va rebre un homenatge pel conjunt de la seva obra al Festival de Florència de 1979 i li van dedicar un cicle i un homenatge al Festival de Cinema de Sant Sebastià el 1980 i a les filmoteques de Barcelona, València i Madrid el 1981.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Enric Vilert, va lliurar el guardó el passat 11 de desembre a la Maison de l’Amérique Latine, de París.